10 ANYS
El setembre de 1996 vaig
fer una visita al Vicenç Pitarch
i li vaig demanar si em deixava fer un escrit setmanal a La Clau parlant de Creixement Personal. Tot i que,
en aquell moment, tot això del Creixement
Personal era molt menys conegut que ara, em va donar
totes les facilitats i la primera setmana
d’octubre, avui fa exactament 10 anys, es va
inaugurar a La Clau aquesta
secció que, ininterrompudament,
ha arribat a les vostres mans.
Durant aquests 10 anys, hem compartit un grapat d’experiències personals. Plegats
hem après a veure la vida d’una forma diferent de la què ens havien ensenyat.
Hem après a cercar la visió positiva dels esdeveniments i no només la negativa.
Hem après que cada un de nosaltres és responsable de la pròpia vida i no ha d’esperar que
ningú li solucioni els problemes. Hem après que cal no interferir en el creixement
dels altres, que les solucions que són bones per a nosaltres
no necessàriament ho són per a ells.
Que estimar vol dir
respectar el progrés dels altres, però no fer la feina que a ells els toca fer. Hem après que només aconseguirem un món en pau en la mesura que siguem capaços de pacificar la nostra pròpia ment.
Hem passar per molts moments històrics:
hem sofert la pèrdua d’éssers estimats, hem viscut
amb esglai declaracions de guerres, hem presenciat canvis de governs, hem gaudit amb
l’arribada de noves personetes
que s’han afegit a la nostra societat i han aportat als adults
el record de la innocència perduda.
Hem viscut, a vegades amb incomprensió, l’arribada d’éssers humans que, fugint de la pobresa i de forma totalment
justificada (nosaltres en les mateixes
circumstàncies que ells faríem exactament el mateix), desitgen incorporar-se a
la nostra societat i ser-ne membres de ple
dret. Hem viscut, en
definitiva, un període històric
que, si bé en el temps sembla curt, ens
ha aportat grans canvis socials, tants que cal que tots plegats fem un esforç per tal d’assimilar-los i poder continuar endavant
sens perdre el pas.
Com sempre, però, si fem un escandall sincer de la nostra vida i de la nostra societat, ens adonarem que tenim moltes més
avantatges que inconvenients;
que el nostre món, tot i que sovint la negativitat ens pugui fer caure en el desànim, és millor
cada dia que passa i que
entre tots, cadascun des de
la seva comesa particular, podem si ens ho
proposem estendre la pau que, irradiant del nostre interior, amari tot allò que ens
envolta i contribueixi a
pacificar el món.
Avui, després de 450 escrits,
vull agrair a la direcció de La Clau la possibilitat que fa deu anys em brinda, setmana rere setmana,
per posar-me en contacte amb
tots vosaltres.
A tu que acostumes a llegir
aquesta secció, et vull agrair la teva complicitat en el teu desig de ser millor per aconseguir
un món més digne. A tots aquells que hem feu arribar mostres d’afecte us vull agrair
el vostre amor incondicional. I a tots, sense
excepció, gràcies per ser persones úniques i meravelloses.
Regina Ferrando
5 d’octubre de 2006