10 ANYS

 

El setembre de 1996 vaig fer una visita al Vicenç Pitarch i li vaig demanar si em deixava fer un escrit setmanal a La Clau parlant de Creixement Personal. Tot i que, en aquell moment, tot això del Creixement Personal era molt menys conegut que ara, em va donar totes les facilitats i la primera setmana d’octubre, avui fa exactament 10 anys, es va inaugurar a La Clau aquesta secció que, ininterrompudament, ha arribat a les vostres mans.

 

Durant aquests 10 anys, hem compartit un grapat d’experiències personals. Plegats hem après a veure la vida d’una forma diferent de la què ens havien ensenyat. Hem après a cercar la visió positiva dels esdeveniments i no només la negativa. Hem après que cada un de nosaltres és responsable de la pròpia vida i no ha d’esperar que ningú li solucioni els problemes. Hem après que cal no interferir en el creixement dels altres, que les solucions que són bones per a nosaltres no necessàriament ho són per a ells. Que estimar vol dir respectar el progrés dels altres, però no fer la feina que a ells els toca fer. Hem après que només aconseguirem un món en pau en la mesura que siguem capaços de pacificar la nostra pròpia ment.

 

Hem passar per molts moments històrics: hem sofert la pèrdua d’éssers estimats, hem viscut amb esglai declaracions de guerres, hem presenciat canvis de governs, hem gaudit amb l’arribada de noves personetes que s’han afegit a la nostra societat i han aportat als adults el record de la innocència perduda. Hem viscut, a vegades amb incomprensió, l’arribada d’éssers humans que, fugint de la pobresa i de forma totalment justificada (nosaltres en les mateixes circumstàncies que ells faríem exactament el mateix), desitgen incorporar-se a la nostra societat i ser-ne membres de ple dret. Hem viscut, en definitiva, un període històric que, si en el temps sembla curt, ens ha aportat grans canvis socials, tants que cal que tots plegats fem un esforç per tal d’assimilar-los i poder continuar endavant sens perdre el pas.

 

Com sempre, però, si fem un escandall sincer de la nostra vida i de la nostra societat, ens adonarem que tenim moltes més avantatges que inconvenients; que el nostre món, tot i que sovint la negativitat ens pugui fer caure en el desànim, és millor

cada dia que passa i que entre tots, cadascun des de la seva comesa particular, podem si ens ho proposem estendre la pau que, irradiant del nostre interior, amari tot allò que ens envolta i contribueixi a pacificar el món.

 

Avui, després de 450 escrits, vull agrair a la direcció de La Clau la possibilitat que fa deu anys em brinda, setmana rere setmana, per posar-me en contacte amb tots vosaltres.

 

A tu que acostumes a llegir aquesta secció, et vull agrair la teva complicitat en el teu desig de ser millor per aconseguir un món més digne. A tots aquells que hem feu arribar mostres d’afecte us vull agrair el vostre amor incondicional. I a tots, sense excepció, gràcies per ser persones úniques i meravelloses.

 

Regina Ferrando

5 d’octubre de 2006