LA SAVIESA DE LA LLIBRERIA

 

Cada any, dedico una part de les vacances d’estiu a alguna d’aquelles activitats que el brogit de la vida quotidiana no em permet fer durant el curs, com pot ser endreçar armaris, fer neteja d’aquells objectes que fa molt temps que no faig servir i que només fan nosa, ... Enguany, vaig decidir posar ordre a la meva llibreria.

 

En el decurs dels anys i després de diversos trasllats de domicili, els meus llibres havien anat d’una banda a l’altra. Ara, estaven a la llibreria, més o menys ben endreçats a la vista, però no tenien cap interès per a mi, doncs era incapaç de trobar-ne un que jo sabia que hi era i, també, havia oblidat molts títols. Tenia, per tant, una bona llibreria, però sense cap interès ni utilitat. Era més un racó on s’hi podia acumular la pols que una font de coneixement.

 

Per això, la darrera setmana d’agost, la vaig dedicar a agafar cada un dels llibres i fitxar-lo a l’ordinador. Els vaig classificar per temes i els vaig ordenar. En acabar, vaig ser conscient que la meva llibreria, la mateixa de feia un més, havia canviat de sentit per a mi. La valorava d’una manera molt diferent. Havia esdevingut interessant i útil.

 

Aquest fet em va fer pensar que el mateix brogit que m’impedia, durant el curs, a conèixer el contingut de la meva llibreria, també m’impedia a tenir el temps suficient per conèixer-me a mi mateixa. Que l’activitat desenfrenada que caracteritza la nostra societat, sovint ens impedeix regalar-nos aquelles estones de pau i silenci que són imprescindibles si volem tenir accés a tota la saviesa que hi ha dins nostre. Això fa que, massa sovint, ens menyspreem o menyspreem els altres només per desconeixement.

 

Tot el que hi ha dins nostre és inútil i no té cap interès mentre en desconeguem el contingut. Però, com els llibres de la meva llibreria, esdevé d’utilitat i interessant i, per tant, avaluable, en el moment que coneixem els nostres punts forts i els nostres punts febles. És aquells moment en què, des del coneixement, som capaços d’acceptar-nos tal com som sense condicions, perquè som coneixedors erudits de la nostra essència.

 

Cal que fem el possible per aconseguir parèntesis a la nostra vida diària que ens permetin que la pols no se’ns acumuli a l’ànima. Per això, no cal deixar de fer res, sinó simplement destinar uns instants diaris a desempolsar les idees. I això, només ho aconseguirem, quan siguem capaços d’aturar completament el nostre cos i la nostra ment.

 

Nosaltres, occidentals dels segle XXI, a qui ningú no ha ensenyat la manera de tenir accés al cabal de saviesa interior, sovint, tenim dificultat per aturar el cos i la ment, però, com tot en aquesta vida, només es tracta de proposar-ho. I, si la recompensa, ha de ser la pau interior, la saviesa i la felicitat, no us sembla que esdevé una comesa apassionant?

 

Regina Ferrando

28 de setembre de 2006