LA SAVIESA DE LA LLIBRERIA
Cada any, dedico una part
de les vacances d’estiu a
alguna d’aquelles activitats
que el brogit de la vida quotidiana
no em permet fer durant el curs, com pot ser endreçar
armaris, fer neteja d’aquells objectes que fa molt temps que no faig servir i que només fan nosa, ... Enguany,
vaig decidir posar ordre a
la meva llibreria.
En el decurs dels anys i després de diversos trasllats de domicili, els meus llibres
havien anat d’una banda a l’altra. Ara, estaven a la llibreria, més o menys ben
endreçats a la vista, però
no tenien cap interès per a mi, doncs era incapaç de trobar-ne un que jo sabia que hi era i,
també, havia oblidat molts títols. Tenia, per tant, una bona llibreria, però sense cap interès ni utilitat. Era
més un racó on s’hi podia acumular la pols que una font de coneixement.
Per això, la darrera setmana d’agost, la vaig dedicar a agafar cada un dels
llibres i fitxar-lo a l’ordinador. Els vaig classificar per temes i els vaig
ordenar. En acabar, vaig ser conscient que la meva llibreria, la mateixa de
feia un més, havia canviat de sentit per a mi. La valorava d’una manera molt
diferent. Havia esdevingut interessant i útil.
Aquest fet em va fer pensar que el mateix brogit que m’impedia, durant el curs,
a conèixer el contingut de la meva llibreria, també m’impedia a tenir el temps
suficient per conèixer-me a mi mateixa. Que l’activitat desenfrenada que
caracteritza la nostra societat, sovint ens impedeix regalar-nos aquelles
estones de pau i silenci que són imprescindibles si volem tenir accés a tota la
saviesa que hi ha dins nostre. Això fa que, massa
sovint, ens menyspreem o menyspreem els altres només per desconeixement.
Tot el que hi ha dins nostre
és inútil i no té cap interès mentre en desconeguem el contingut. Però, com els
llibres de la meva llibreria, esdevé d’utilitat i
interessant i, per tant, avaluable, en el moment que coneixem els nostres punts
forts i els nostres punts febles. És aquells moment en què, des del coneixement, som capaços d’acceptar-nos tal com som
sense condicions, perquè som coneixedors erudits de la nostra essència.
Cal que fem el possible per
aconseguir parèntesis a la nostra vida diària que ens permetin que la pols no
se’ns acumuli a l’ànima. Per això, no cal deixar de
fer res, sinó simplement destinar uns instants diaris a desempolsar les idees. I
això, només ho aconseguirem, quan siguem capaços d’aturar completament el nostre cos i la nostra ment.
Nosaltres, occidentals dels segle XXI, a qui ningú no
ha ensenyat la manera de tenir accés al cabal de
saviesa interior, sovint, tenim dificultat per aturar el cos i la ment, però,
com tot en aquesta vida, només es tracta de proposar-ho. I, si la recompensa, ha de ser la pau interior, la saviesa i la
felicitat, no us sembla que esdevé una comesa apassionant?
Regina Ferrando
28 de setembre de 2006