EL MAGISTERI DELS INFANTS

L’objectivitat no és una de les característiques que defineixin l’ésser humà. Com a éssers complexos que som, se’ns fa molt difícil tenir una posició objectiva davant la vida. Les nostres idees estan condicionades per un cervell molt complex en el què s’hi barregen els pensaments, els sentiments, les emocions, els instints, ... i tot això fa que, cadascun de nosaltres, tinguem una visió personal i intransferible de la realitat. Per altra banda, l’ésser humà inconscient està convençut que tothom pensa com ell, que allò que pensa és la veritat absoluta i que la seva manera de fer és la millor.

Tot aquest garbuix fa que les nostres relacions siguin complexes mentre no prenem consciència de què la nostra manera de pensar i de fer és única, però no per això les altres maneres de fer i de pensar tenen menys valor. Fins que no som conscients de què hi ha infinitat de maneres de pensar i de fer vàlides, i que aquelles que són diferents de la nostra ens poden enriquir, serem éssers subjectius i incapaços d’aprendre tot el coneixement que la vida ens ofereix, justament, mitjançant aquells que ens envolten.

Tot en aquesta vida té una infinitat de lectures vàlides, bones o dolentes. La lectura que cadascun de nosaltres triem com pròpia depèn de la nostra voluntat i, en definitiva, dels nostres costums, de la nostra cultura i de la nostra educació. En la mesura que aprenguem a posar en quarantena tot allò que hem integrat com a propi, en la mesura que ens fem flexibles per saber adaptar-nos i complementar altres formes de pensament, tindrem la possibilitat d’augmentar la nostra saviesa, perquè serem capaços d’integrar la saviesa dels altres.

No oblidem mai que la nostra veritat no és més que una part minúscula de la veritat absoluta, de la qual cada un dels éssers humans en té una part i que, només aconseguirem conèixer-la, si som capaços d’integrar cada una de les parts que els altres éssers humans ens aporten.

Tot això vol dir que la nostra saviesa depèn de la nostra flexibilitat en la integració de nous coneixements o de noves formes de ser i de fer. Que les nostres relacions són una font de saviesa i no excuses per crear tensions. Que tot els éssers humans tenen un missatge per enriquir-nos i que l’aprofitament d’aquest enriquiment depèn de la nostra receptivitat objectiva.

Hem d’aprendre a acceptar amb humilitat que no ho sabem tot i que, possiblement, algunes de les coses que sabem no són del tot certes. Aquesta acceptació ens permet mirar els altres no com a contrincants sinó com a fonts d’enriquiment.

Només des de la consciència d’éssers incomplets serem capaços de, tinguem l’edat que tinguem, restar oberts a la vida com els infants, que viuen delerosos de coneixement i de saviesa, absorbint amb avidesa tot allò que els arriba. Els infants són, sense cap mena de dubte, el nostre millor mestre.

Regina Ferrando

14 de setembre de 2006