BEN TROBATS !

Doncs sí, després de les llargues vacances d’estiu, m’alegra retrobar-vos. És com tornar a casa, és allò de... “s’està bé a tot arreu, però com a casa res”. És la sensació de retrobar la família.

Val a dir que, enguany, la meteorologia ens ha deixat ben clar el pas de l’estiu. Ens ha permès reposar i, també, eliminar amb escreix totes les impureses del nostre organisme. Sortosament, a hores d’ara, la temperatura ens fa el regal de la seva amabilitat habitual, permetent-nos començar el curs en un ambient propici.

I, ara, tots plegats, tornarem a coincidir en el pensament que un món millor és possible si tots, cadascun des del nostre lloc, ens ho proposem. I des d’aquestes ratlles, ratificarem el nostre compromís a aconseguir-ho, setmana rere setmana.

Perquè el canvi de mentalitat global s’esdevingui, molts de nosaltres haurem hagut de començar a fer camí, sovint a contracorrent, sovint sense poder compartir amb tothom la nostra manera de pensar, però amb el ferm convenciment que no fem el camí en solitari.

Som molts, arreu del món, que hem après a llevar-nos conreant l’agraïment com a eina eficaç per fer-nos conscients de tot allò que tenim i de tot allò que ens manca, d’allò que és important i d’allò que no ho és. I és aquest agraïment el què ens situa en el lloc que ens pertoca i ens permet ser objectius amb nosaltres mateixos i amb tot allò que ens envolta.

Comencem aquest nou curs amb el desig ardent de ser cada dia millors. Això ens donarà la força suficient per fer l’aportació que ens pertoca per una societat millor, més justa i solidària i, sobretot, una societat que pugui viure i conviure en pau.

I per aconseguir aquest digne objectiu, caldrà que conreem en el nostre interior totes aquelles llavors que volem que germinin en la nostra societat. No recollirem justícia si abans no ens hem esmerçar a ser justos amb nosaltres mateixos i amb aquells que ens envolten i, de la mateixa manera, poc podrem contribuir a la pau al món, si en el nostre interior estem en conflicte constant.

Els grans canvis socials s’esdevenen després d’haver-se produït canvis minúsculs en la manera de fer de cada un dels seus membres. Així, de mica en mica, la massa crítica es fa cada vegada més gran, fins que el canvi social és una realitat.

No podem continuar inhibint-nos darrere el pensament que nosaltres sols no podem fer res per un món millor i ens convé seguir caminant amb la seguretat que la nostra aportació, tot i que minsa i imperceptible, és decisiva per aconseguir el futur que tots desitgem. Sigueu, doncs, ben trobats i rebeu l’escalfor amorosa que des d’aquesta ratlles intento fer-vos arribar. Sense vosaltres els meus escrits no tindrien sentit. Gràcies per ser-hi.

Regina Ferrando

7 de setembre de 2006