UN APUNT PER A LA CONVIVÈNCIA

 

En la nostra convivència quotidiana, la majoria de nosaltres, ens relacionem cada dia amb un munt de persones, sigui a la família, a la feina, al veïnat, als grups d’amics. El conjunt de totes aquestes relacions marquen el mapa de les nostres sensacions, de les nostres inquietuds, de les nostres mancances, dels nostres encerts. Al final del dia, tot això esdevé una col·lecció d’experiències que conformen la nostra manera de ser.

 

De les relacions aprenem allò que és correcte i allò que no ho és, allò que ens fa i allò que ens fa mal, allò que és bo per a l’altre o allò que li és perjudicial i, si estem atents, i som capaços d’anar modelant el nostre caràcter amb la finalitat primordial d’aconseguir ser feliços  tot fent feliços aquells que ens envolten, aconseguim, cada dia, fer un pas endavant en el nostre desenvolupament personal i contribuïm beneficiosament, sense proposar-nos-ho, en el desenvolupament personal dels que ens envolten.

 

Tots nosaltres, en la nostre vida diària, col·leccionem un munt d’encerts i, també, un munt d’errors. Normalment, els encerts ens passen desapercebuts perquè els considerem obvis i, en canvi, donem molta importància als errors amb la qual cosa sempre tenim la sensació que el bagatge negatiu és més poderós que el positiu. Podem fer cent coses ben fetes que passen desapercebudes i un error que ens amarga la vida.

 

Si volem ser feliços, hem d’aprendre a valorar amb la mateixa mesura els nostres encerts i els nostres errors i, quan aprenguem a fer-ho, ens adonarem que la resultant és sempre positiva. Així mateix, en la nostra relació amb els altres, hem de saber veure els encerts i els errors d’aquells que ens envolten i potenciar-los de la mateixa manera.

 

Hem de començar a valorar i a agrair als altres les coses que veiem que fan , de la mateixa manera que sabem retreure’ls allò que fan malament. Només així, aconseguirem equilibrar la balança de les nostres vivències, fent que la nostre vida esdevingui un regal i que la nostra convivència sigui satisfactòria.

 

Per educació, hem après a donar més importància als errors que als encerts. Només en la mesura que siguem capaços de potenciar els nostres encerts i els encerts dels altres, aconseguirem ser justos en la convivència amb nosaltres mateixos i amb els altres.

 

Tots els éssers humans aspirem a la perfecció i aquesta perfecció no serà possible si no aprenem a ser justos. Alegrem-nos, doncs, i celebrem els encerts amb la mateixa vehemència que lamentem els errors. No deixem que un error emmascari tots els encerts del dia. I, sobretot, recordem que a cada instant tenim la possibilitat de canviar per ser millors. Donem-nos aquesta possibilitat i donem-la també als altres. Només així aconseguirem que la convivència tingui sentit.

 

Regina Ferrando

20 de juliol de 2006