CANT D’ESPERANÇA

 

Després d’un període tèrbol de la nostra societat, caracteritzat per les baralles i els insults, cal que fem un esforç per elevar l’esperit i reconduir la nostra vida cercant nous horitzons que ens permetin avançar com a éssers humans.

 

La història de cada dia no deixa de ser una col·lecció d’anècdotes que no ens ha d’allunyar de la nostra fita primordial, que consisteix a millorar com a persones i fixar objectius que ens menin a un nivell de consciència més elevat.

 

Les petites baralles quotidianes no són la raó de la nostra existència. Hem vingut a aquest món per créixer i no podem permetre que les disputes viscerals ens allunyin del nostre camí.

 

Hem de fer com la natura que, malgrat tots els entrebancs de la societat, segueix el seu camí cíclic i no deixa mai de donar fruit. És persistent en la seva tasca i no s’atura per a res. Nosaltres som ésser que en formem part i, per tant, no hauríem de permetre que els incidents quotidians ens distreguin i ens ancorin en el catastrofisme.

 

Malgrat tots els problemes que la societat ha sofert al llarg de la història, mai no ha deixat d’avançar i, indiscutiblement, si mirem enrere, tot i les seves mancances la nostra és una societat molt millor que la d’èpoques passades.

 

Si fixem la nostra atenció només en el dia a dia, podem caure en la temptació de veure-ho tot negre, quan en realitat comptem amb un bagatge molt important de possibilitats que ens permeten contemplar l’horitzó amb esperança.

 

Hem d’aconseguir encendre la flama de la il·lusió. Il·lusió que ens permetrà avançar sense ancorar-nos en les anècdotes passatgeres.

 

Hem nascut per ser feliços i la nostra felicitat no depèn dels esdeveniments externs, sinó de la nostra manera, personal i intransferible, de viure’ls. Cada un de nosaltres, en el seu interior, posseeix la saviesa necessària per sortejar tots els entrebancs.

 

No permetem que el desànim formi part de la nostra existència, ans tot el contrari, entossudim-nos a cercar en cada un dels esdeveniments la part positiva que, de ben segur, els caracteritza. Només així, contribuirem a escampar pel món una onada d’esperança.

 

La nostra societat està formada per éssers humans en procés de creixement. Se succeiran governs, nacions i situacions polítiques, però el més important és que l’ésser humà evolucionarà malgrat tot. Decidim-nos, cadascú des del seu lloc, a omplir la nostra vida d’eleccions respectuoses amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. La resultant de tots els processos individuals ens menarà a un món cada vegada més habitable, més lliure, més solidari i més feliç.

 

Regina Ferrando

6 de juliol de 2006