COL·LECCIONITES D’EXPERIÈNCIES

 

Els éssers humans, des que naixem, esdevenim col·leccionistes d’experiències. El pas del temps ens proporciona un conjunt de dades que van conformant la nostra experiència personal i ens possibilita, si estem atents, créixer en el nostre nivell de consciència.

 

Cada una de les nostres accions, des de la nostra manera de despertar-nos fins la les condicions amb les quals ens n’anem a dormir, passant per totes i cadascuna de les passes que realitzem mentre estem desperts, conformen la nostra ruta. A cada moment escollim allò que volem i la suma de les nostres eleccions ens fan esdevenir éssers singulars i únics.

 

Massa sovint, però, vivim la vida com una rutina sense prendre consciència de la importància de cada una de les nostres accions, per insignificants que siguin. Convertim la nostra existència en una mena de condemna en la qual els esdeveniments es precipiten, amb la sensació que no podem fer res per canviar-los. Acceptem, sense raonar, les experiències d’aquells que ens han precedit com a bones, sense contemplar la possibilitat que n’hi poden haver de millors.

 

Tot això ens ha portat a un món curull de desigualtats, d’injustícies, de despropòsits que contemplem amb estupefacció, sovint sense pensar que nosaltres hi haguem tingut res a veure. Tenim la sensació que la culpa, si n’hi ha, sempre és dels altres i que nosaltres poca cosa hi podem fer.

 

Només en el moment que ens adonem que cada un dels nostres actes tenen una repercussió inequívoca en la resta de la humanitat, comencem a actuar d’una forma més conscient, decidida i compromesa.

 

I és que la nostra aportació al bé comú és molt valuosa, per insignificant que sigui. En una societat consumista com la nostra en la que estem malbaratant la riquesa natural del nostre planeta condemnant-nos a l’autodestrucció, la nostra elecció d’una manera de viure o una altra, pot ser decisiva a l’hora de capgirar els esdeveniments. Podem entre tots, si ens ho proposem, aturar el desgavell i redreçar, de mica en mica, un món que, ara per ara, camina per rutes equivocades.

 

Si continuem amb la sensació de què no hi podem fer res, no fem més que perpetuar el desastre. Ara bé, si tots i cadascun de nosaltres, prenem consciència de la vàlua de les nostres aportacions, serem capaços d’aconseguir un món millor.

 

Cal, doncs, fer una opció serena, meditada i sostenible dels recursos que emprem, amb l’interès essencial que el pas per la nostra vida serveixi per deixar un món millor que el què ens hem trobat. Col·leccionem només experiències respectuoses amb tot allò que ens envolta. Cadascú des del seu nivell de consciència ha d’esdevenir el factòtum d’un món millor. No esperem que algú ens arregli la vida i vivim conscients i respectuosos en la seguretat que la nostra aportació és decisiva.

 

Regina Ferrando

29 de juny de 2006