EL
DRET A ESCOLLIR
Diuen que abans de néixer triem el lloc on volem anar.
Si és així, tots aquells que vivim en el món econòmicament privilegiat hem fet
una tria ben curiosa. Per una banda tenim les nostres necessitats bàsiques
cobertes amb escreix i, per l’altra, estem immersos en una societat poc
engrescadora, ja que ens exigeix una activitat frenètica constant, si volem
conservar el nostre confort extern, deixant-nos molt poc temps per cultivar les
nostres llavors interiors de saviesa, de joia, de benestar.
Aquest fet representa una font de desequilibri que ens
condemna, massa sovint, a la inseguretat i, com a conseqüència d’això, som una
societat caracteritzada per la por. Com sigui que aquesta és una característica
generalitzada, inconscientment la incorporem com si fos un mal menor i
indefugible.
Aquesta manca de vida interior ens empeny a cercar la
causa del nostre desequilibri a l’exterior. Això vol dir que esperem que les
solucions vinguin de fora, sense ni tan sols plantejar-nos que hi puguem tenir
algun tipus de responsabilitat.
Però, si anem a fons, ens adonarem que el nostre
benestar depèn, únicament i exclusiva, del nostre equilibri amb nosaltres
mateixos. Quan nosaltres estem bé, quan som capaços d’estar sols i en silenci
sense neguitejar-nos, també som capaços de restar en pau interior, malgrat el
desequilibri de l’entorn. I, alhora, el nostre entorn serà beneficiat de la pau
interior que irradiem.
Hem de convenir, doncs, que la nostra fita principal rau
en el conreu de la nostra pau interior, de l’equilibri que siguem capaços
d’aconseguir amb nosaltres mateixos, que afavorirà també, sense cap mena de
dubte, l’equilibri d’aquells que ens envolten.
Els éssers humans som lliures d’escollir. Podem passar-nos
la vida lamentant que els altres no facin allò que creiem que han de fer, o bé
podem responsabilitzar-nos de la tasca que ens pertoca i, des de dins, fer la
nostra aportació a un món millor.
Som energia en contacte íntim amb l’energia que ens envolta.
Energia que podem transformar a voluntat des de dins. I quan ho fem, la nostra
energia benèfica traspassa els nostres límits corporals i amara l’entorn.
Només així, abandonant tota crítica i lamentació i
conreant l’assossegament, podrem transformar la nostra societat en benefici de
tot el col·lectiu. Aquesta és, sense cap mena de dubte, l’aportació a la que
estem cridats.
La nostra no és, certament, una societat modèlica, però
això és degut a que molts de nosaltres encara no hem posat fil a l’agulla de la
tasca que ens pertoca. Com més siguem a conrear la nostra pau interior, com a
únic objectiu, la transformació de la nostra societat serà cada vegada més
evident. Llavors passarem a ser un col·lectiu d’éssers desencisats, per passar
a ser una munió d’éssers lliures i feliços.
Regina Ferrando
8 de juny de 2006