EL DRET A ESCOLLIR

 

Diuen que abans de néixer triem el lloc on volem anar. Si és així, tots aquells que vivim en el món econòmicament privilegiat hem fet una tria ben curiosa. Per una banda tenim les nostres necessitats bàsiques cobertes amb escreix i, per l’altra, estem immersos en una societat poc engrescadora, ja que ens exigeix una activitat frenètica constant, si volem conservar el nostre confort extern, deixant-nos molt poc temps per cultivar les nostres llavors interiors de saviesa, de joia, de benestar.

 

Aquest fet representa una font de desequilibri que ens condemna, massa sovint, a la inseguretat i, com a conseqüència d’això, som una societat caracteritzada per la por. Com sigui que aquesta és una característica generalitzada, inconscientment la incorporem com si fos un mal menor i indefugible.

 

Aquesta manca de vida interior ens empeny a cercar la causa del nostre desequilibri a l’exterior. Això vol dir que esperem que les solucions vinguin de fora, sense ni tan sols plantejar-nos que hi puguem tenir algun tipus de responsabilitat.

 

Però, si anem a fons, ens adonarem que el nostre benestar depèn, únicament i exclusiva, del nostre equilibri amb nosaltres mateixos. Quan nosaltres estem bé, quan som capaços d’estar sols i en silenci sense neguitejar-nos, també som capaços de restar en pau interior, malgrat el desequilibri de l’entorn. I, alhora, el nostre entorn serà beneficiat de la pau interior que irradiem.

 

Hem de convenir, doncs, que la nostra fita principal rau en el conreu de la nostra pau interior, de l’equilibri que siguem capaços d’aconseguir amb nosaltres mateixos, que afavorirà també, sense cap mena de dubte, l’equilibri d’aquells que ens envolten.

 

Els éssers humans som lliures d’escollir. Podem passar-nos la vida lamentant que els altres no facin allò que creiem que han de fer, o bé podem responsabilitzar-nos de la tasca que ens pertoca i, des de dins, fer la nostra aportació a un món millor.

 

Som energia en contacte íntim amb l’energia que ens envolta. Energia que podem transformar a voluntat des de dins. I quan ho fem, la nostra energia benèfica traspassa els nostres límits corporals i amara l’entorn.

 

Només així, abandonant tota crítica i lamentació i conreant l’assossegament, podrem transformar la nostra societat en benefici de tot el col·lectiu. Aquesta és, sense cap mena de dubte, l’aportació a la que estem cridats.

 

La nostra no és, certament, una societat modèlica, però això és degut a que molts de nosaltres encara no hem posat fil a l’agulla de la tasca que ens pertoca. Com més siguem a conrear la nostra pau interior, com a únic objectiu, la transformació de la nostra societat serà cada vegada més evident. Llavors passarem a ser un col·lectiu d’éssers desencisats, per passar a ser una munió d’éssers lliures i feliços.

 

Regina Ferrando

8 de juny de 2006