DESPROPORCIÓ

 

Vivim en una societat de grans contrastos. Un percentatge molt petit de la humanitat viu en una clara abundància, en detriment de la major part dels humans que sobreviuen en la pobresa més absoluta. A ningú no se li escapa que hi ha un desequilibri brutal en la distribució de la riquesa.

 

Això és així i cadascun de nosaltres des de la nostra individualitat poca cosa podem fer per solucionar aquest problema. Però hi ha encara un fenomen més preocupant i és que els habitants del sector ric vivim en una mena d’estat d’inconsciència o d’insensibilitat davant d’aquest fenomen de desigualtat.

 

Si fem escandall d’allò que més ens preocupa ens podrem adonar amb facilitat que estem interessats per coses molt superficials, i sovint inútils, i que estem convertint la nostra manera de viure en una mena de caricatura grotesca d’allò que hauria de ser si, en tot moment, tinguéssim consciència clara de la nostra situació en l’univers. Atès el nostre nivell de vida, hauríem de viure agraïts i satisfets i, lluny d’això, massa sovint vivim empipats amb tot i amb tothom i totalment insatisfets.

 

Si a tot això hi afegim que cada vegada més fem responsables els altres dels nostres problemes, sense preguntar-nos quina ha de ser la nostra aportació individual, en trobem amb situacions cada vegada més desproporcionades i grotesques. La nostra pròpia inseguretat ens fa fomentar una societat policial i repressiva, en lloc de veure com podem resoldre aquesta feblesa. Així, davant de qualsevol problema social, tendim a responsabilitzar les institucions que ens governen, però sovint no fem res per millorar a nivell individual.

 

Els mitjans de comunicació tendeixen a fomentar aquest pensament irresponsable, magnificant qualsevol incident i fent-ne responsable a les institucions, sense entrar en la tasca, que ens faria molt de bé a tots, de promoure que cadascú assumeixi la part de responsabilitat que li pertoca per tal d’eradicar els problemes, defugint el sensacionalisme i fent una tasca de veritable servei als ciutadans.

 

La solució als problemes de la nostra generació, relacionats bàsicament amb la violència, no arribarà ni que tinguéssim un policia per persona, si nosaltres no estem disposats a canviar en profunditat i no comencem a fonamentar la nostra vida en el respecte.

 

Respecte que està íntimament relacionat amb la justícia, envers nosaltres mateixos i envers aquells que ens envolten, sense el qual no farem l’aportació que ens pertoca per una humanitat més justa.

 

Així, només treballant des de la pròpia individualitat i millorant l’entorn més proper, aconseguirem, amb la suma de totes les bones voluntats, crear una societat lliure, segura, justa i solidària, fonamentada en l’amor en forma de respecte i, així, allunyar-nos de la irresponsabilitat creixent que avui ens caracteritza.

 

Regina Ferrando

1 de juny de 2006