PENSAMET ÚNIC

 

La tendència de l’ésser humà és la del pensament únic. Tenim incorporada la creença que tothom pensa el mateix que nosaltres i en el moment que ens trobem amb algú que no pensa el mateix tendim a considerar que està equivocat. No ens han ensenyat que cada un de nosaltres és un ésser únic i especial forjat per cada una de les situacions i de les experiències que ha viscut.

 

La realitat és que tots els éssers humans posseïm una part de la veritat absoluta que, lluny de ser antagònica a la veritat dels altres, n’és complementària. Podríem dir, doncs, que només des de l’esperit de conèixer i comprendre la veritat dels altres serem capaços de créixer en saviesa.

 

Lluny d’això, l’ésser humà tendeix a ancorar-se en les seves creences i a ignorar la veritat dels altres, tancant, així, la porta al diàleg, únic instrument d’adquisició de nous coneixements.

 

La perversió d’aquest comportament, la trobem en els missatges d’alguns polítics que, sovint, cadascun des de la seva perspectiva, defensen el seu pensament com a únic i veritable i combaten activament qualsevol altra visió de la realitat. Si a això hi afegim que aquests missatges estan condicionats, no sempre en creences ideològiques, sinó en la quantitat de consciències que poden convèncer per adquirir més cotes de poder, podríem dir que hem arribat a uns nivells de superficialitat pervertida que no ens porten enlloc. El poder que s’adquireix mitjançant la negació de l’altre és un poder pervertit.

 

L’obligació dels éssers humans, si volem evolucionar, consisteix justament a cercar tots els trets que ens uneixen i, alhora, saber aglutinar i incorporar harmònicament tots els trets que ens diferencien.  Els trets diferencials no han de ser eines de separació i individualisme, sinó que han d’esdevenir elements d’enriquiment col·lectiu.

 

De la mateixa manera que, a nivell, mundial, no podem dir que hem evolucionat mentre hi hagi bosses de fam, d’analfabetisme i d’injustícia; a nivell individual, tampoc no podem dir que hem evolucionat mentre no aprenguem a respectar-nos i a respectar aquells que ens envolten.

 

El respecte absolut al pensament propi i al pensament de l’altre és l’única via per entendre i resoldre les grans diferències de la humanitat. I aquesta és un tasca que cal iniciar a nivell individual si volem que, amb el temps, reverteixi en una millora col·lectiva.

 

Cadascun de nosaltres, en l’entorn que li és proper, pot realitzar la seva aportació, tan insignificant com vulgueu, per tal d’eradicar el pensament únic de la nostra vida. En la mesura que estiguem oberts i disposats a entendre el pensament de l’altre, sense combatre’l d’entrada, assolirem saviesa, comprensió i respecte.

 

Regina Ferrando

25 de maig de 2006