LA RESPONSABILITAT NO ES DELEGA

 

Dia rere dia, veiem com la violència augmenta als nostres carrers. Contemplem consternats com, aprofitant qualsevol celebració, grups humans es dediquen a l’esport de destruir per destruir tot allò que troben al seu pas. Aquesta realitat, cada dia més freqüent, ens fa girar la vista vers els nostres governants, exigint-los que solucionin aquest greu problema.

 

Si bé és cert que l’autoritat competent té alguna cosa a fer, també és cert que el problema ve de lluny, possiblement com a conseqüència de dèficits educatius en l’àmbit del respecte en el nucli familiar.

 

L’educació és cosa de tots, no només d’aquells que ens governen. L’ésser humà es forma bàsicament a la família i a l’escola, i aquesta formació no depèn de la qualitat de la teoria, sinó de l’exemple pràctic d’aquells que l’envolten.

 

Els problemes d’avui no són més que la conseqüència d’un relaxament de la nostra societat pel que fa a l’educació en valors. Un ésser humà mal educat és molt difícil de reeducar i, possiblement, l’única solució rau en una política fonamentada en la repressió i el càstig.

 

És molt possible que trobem la causa principal de tot això en un deteriorament progressiu de l’ambient familiar i en unes relacions humanes elementals caracteritzades més per lluites de poder que per llaços d’amor i de respecte.

 

L’infant que contempla com els seus pares no es respecten i no el respecten, difícilment esdevindrà un ésser respectuós, per molt que l’escola s’esmerci per aconseguir el contrari.

 

Així doncs, només en la mesura que els éssers humans, des de la nostra individualitat, siguem capaços d’aprendre a respectar-nos i a respectar els altres, ajudarem a resoldre aquesta problemàtica que avui trobem a molts carrers de les nostres ciutats.

 

Hem de deixar de donar la culpa als mestres i als governants i assumir la part de responsabilitat que ens pertoca. I, com a mínim, fer el possible perquè els éssers humans, que avui s’estan formant, esdevinguin éssers respectuosos.

 

En un moment o altre hem d’aconseguir trencar aquesta espiral de violència que envaeix la nostra societat i, per aconseguir-ho, hem de deixar de delegar la nostra responsabilitat en els altres. I això només ho aconseguirem prenent consciència de les nostres mancances individuals i posant fil a l’agulla per resoldre-les. La responsabilitat no es delega i només podem exigir responsabilitat als altres si nosaltres hem acomplert en la part que ens pertoca. Mentre això no sigui així, haurem de patir les conseqüències del nostre relaxament. Però, si aconseguim ser respectuosos en tot moment, posarem els fonaments a un món molt millor.

 

Regina Ferrando

18 de maig de 2006