L’EXCÉS DE VELOCITAT
Amb molts pocs anys, el parc mòbil de les nostres
ciutats ha sofert un creixement exponencial, sense que les infrastructures
s’hagin pogut adaptar en la mateixa proporció que l’augment de vehicles. Això
fa que algunes vies no proporcionin els nivells de seguretat necessaris,
d’acord amb el cabal de circulació que han de suportar. Aquesta situació no
tindria conseqüències greus, si aquesta mancança es contrarestés amb un augment
de la prudència dels conductors.
La realitat, però, ens demostra que una de les majors
causes de mortalitat al nostre entorn són els accidents de trànsit i això és
degut, en la majoria de casos, a imprudències de les persones que condueixen.
L’excés de velocitat i l’excés d’alcohol, sense menysprear el consum d’altre
tipus de drogues, s’han situat a l’avantguarda dels motius que produeixen el
major nombre de catàstrofes circulatòries.
El problema principal és molt més profund. Si analitzem
el nostre comportament habitual, ens adonarem amb facilitat que la pressa s’ha
convertit en l’eix vertebrador de la nostra manera de viure, no tant sols a
l’hora de conduir sinó en la nostra manera de caminar, de menjar, de
relacionar-nos...
La realitat és que estem sotmesos a un nivell d’estrès
excessiu que ens empeny a córrer inconscientment per arribar qui sap on. La
nostra acceleració natural és interna i no apareix només a l’hora de conduir.
Si tenim en compte aquest punt de vista, ens adonarem que no n’hi ha prou a
augmentar les sancions en les infraccions de trànsit, sinó que caldria un
plantejament molt més global que permetés modificar els nostre hàbits de
conducta i el nostre nivell d’estrès intern.
En la mesura que puguem aturar la precipitació que ens
envaeix. En la mesura que puguem aturar el nostre cabal de pensaments i en la
mesura que aprenguem a gestionar les nostres emocions, podrem reduir el nostre
nivell de precipitació i aconseguirem conduir, caminar, menjar, relacionar-nos
i, en definitiva, viure amb un nivell d’assossegament que reduirà el nostre
índex d’imprudència.
Caldria, doncs, una campanya de conscienciació que ens
permetés adonar-nos de la nostra manera de viure. Sense això, no farem més que
perpetuar el nostre neguit i no resoldre el problema. La repressió, en forma de
multes per infracció, no fa més que augmentar el nostre estrès i, per tant,
perpetuar la nostra precipitació.
La persona que circula amb excés de velocitat, viu amb
excés de velocitat, no és que en el moment que s’asseu al vehicle se li giri el
cervell i esdevingui un monstre. Si conduïm massa de pressa cal que ens
plantegem un canvi molt més profund i fem el que calgui per canviar la nostra
manera de comportar-nos. La solució, doncs, no està només en mans de les
autoritats competents, sinó en l’anàlisi interna que cada un de nosaltres faci
de la seva manera de viure i en les mesures individuals que adoptem per
millorar com a éssers humans.
Regina Ferrando
11 de maig de 2006