L’EXCÉS DE VELOCITAT

 

Amb molts pocs anys, el parc mòbil de les nostres ciutats ha sofert un creixement exponencial, sense que les infrastructures s’hagin pogut adaptar en la mateixa proporció que l’augment de vehicles. Això fa que algunes vies no proporcionin els nivells de seguretat necessaris, d’acord amb el cabal de circulació que han de suportar. Aquesta situació no tindria conseqüències greus, si aquesta mancança es contrarestés amb un augment de la prudència dels conductors.

 

La realitat, però, ens demostra que una de les majors causes de mortalitat al nostre entorn són els accidents de trànsit i això és degut, en la majoria de casos, a imprudències de les persones que condueixen. L’excés de velocitat i l’excés d’alcohol, sense menysprear el consum d’altre tipus de drogues, s’han situat a l’avantguarda dels motius que produeixen el major nombre de catàstrofes circulatòries.

 

El problema principal és molt més profund. Si analitzem el nostre comportament habitual, ens adonarem amb facilitat que la pressa s’ha convertit en l’eix vertebrador de la nostra manera de viure, no tant sols a l’hora de conduir sinó en la nostra manera de caminar, de menjar, de relacionar-nos...

 

La realitat és que estem sotmesos a un nivell d’estrès excessiu que ens empeny a córrer inconscientment per arribar qui sap on. La nostra acceleració natural és interna i no apareix només a l’hora de conduir. Si tenim en compte aquest punt de vista, ens adonarem que no n’hi ha prou a augmentar les sancions en les infraccions de trànsit, sinó que caldria un plantejament molt més global que permetés modificar els nostre hàbits de conducta i el nostre nivell d’estrès intern.

 

En la mesura que puguem aturar la precipitació que ens envaeix. En la mesura que puguem aturar el nostre cabal de pensaments i en la mesura que aprenguem a gestionar les nostres emocions, podrem reduir el nostre nivell de precipitació i aconseguirem conduir, caminar, menjar, relacionar-nos i, en definitiva, viure amb un nivell d’assossegament que reduirà el nostre índex d’imprudència.

 

Caldria, doncs, una campanya de conscienciació que ens permetés adonar-nos de la nostra manera de viure. Sense això, no farem més que perpetuar el nostre neguit i no resoldre el problema. La repressió, en forma de multes per infracció, no fa més que augmentar el nostre estrès i, per tant, perpetuar la nostra precipitació.

 

La persona que circula amb excés de velocitat, viu amb excés de velocitat, no és que en el moment que s’asseu al vehicle se li giri el cervell i esdevingui un monstre. Si conduïm massa de pressa cal que ens plantegem un canvi molt més profund i fem el que calgui per canviar la nostra manera de comportar-nos. La solució, doncs, no està només en mans de les autoritats competents, sinó en l’anàlisi interna que cada un de nosaltres faci de la seva manera de viure i en les mesures individuals que adoptem per millorar com a éssers humans.

 

Regina Ferrando

11 de maig de 2006