CONNEXIÓ
COS-MENT
Conèixer fins a quin punt la nostra ment ens enterboleix
la visió de la realitat és una dada molt important quan estem disposats a
iniciar un procés de creixement personal. Mentre no tinguem consciència clara
de les interferències ocasionades per la nostra ment, no serem capaços de
créixer ni de viure amb plenitud.
La clau de volta de la nostra percepció del present i de
la realitat rau en el nivell de connexió o desconnexió entre el nostre cos i la
nostra ment. El cos és la part de nosaltres mateixos que viu sempre en el
present, el cos sempre és aquí i ara. La ment, en canvi, té la capacitat de
moure’s en el temps i l’espai, amb tota facilitat. Això, que ben administrat és
una riquesa, esdevé un gran problema en el moment que la ment s’escapa del
nostre control i es converteix en protagonista absoluta de la nostra vida.
Quan la ment està desconnectada del cos perdem de vista
tota la informació que ens arriba a través dels sentits. Podem estar davant
d’una bella posta de sol i no adonar-nos-en, podem estar amb algú que ens parla
i no escoltar-lo, podem no recordar allò que hem fet fa cinc minuts, podem no
saber allò que vàrem menjar ahir per dinar, podem anar pel carrer i no veure
algú que ens saluda.
Quan la ment està connectada al cos som capaços de
percebre la vida. Podem delectar-nos davant d’un paisatge meravellós, gaudir
escoltant una bella melodia, encisar-nos per una menja saborosa, fruir amb un
aroma exquisit, sentir l’escalfor del sol a la pell i escoltar activament
aquells que ens envolten.
Només en la mesura que siguem capaços d’augmentar el
temps de connexió entre el nostre cos i la nostra ment, podrem aconseguir
nivells de benestar cada vegada més alts, que ens permetin viure amb plenament
el present.
La reeducació de la ment és un procés que requereix
temps i grans dosis de paciència amb nosaltres mateixos. Reeducar sempre és una
mica més feixuc que educar, perquè implica l’abandonament d’uns models de
conducta que ens limiten, per tal de poder-ne adquirir de nous que ens beneficien.
El primer que cal fer, és prendre consciència dels
moments de desconnexió entre la nostra ment i el nostre cos. Cada vegada que
detectem una situació d’aquest tipus, cal que immediatament aturem la nostra
activitat, tanquem els ulls i ens posem a observar el nostre cos. Posar
l’atenció en la nostra respiració, per exemple, és una bona manera de fer-ho.
Així, amb persistència i tossuderia, i sense enfadar-nos amb nosaltres mateixos
cada vegada que ens tornem a trobar desconnectats, poc a poc, farem que el
temps de desconnexió vagi minvant, millorant el nostre estat i guanyant la
capacitat de ser plenament conscients de nosaltres mateixos i de tot allò que
ens envolta.
La solució és a les nostres mans. Si volem ser feliços,
ens cal viure conscients.
Regina Ferrando
27 d’abril de 2006