ELS TICS DELS “NO
MEREIXO”
Els “no mereixo” són una part
de la humanitat que, a causa d’alguna vivència mal resolta del seu passat,
tenen una sensació profunda de no ser dignes de l’atenció dels altres, de no
merèixer-la.
Hi ha moltes circumstàncies
en les que apareix un “no mereixo”, deixeu-me’n posar un parell d’exemples.
Persones que quan se’ls ofereix alguna cosa, un cafè per exemple, responen “si
l’has de fer per a mi, no cal”. O bé quan se’ls fa un regal, la resposta és “no
ho havies d’haver fet”. Queda clar que qui ofereix un cafè o fa un regal té la
sana intenció de complaure l’altre i no ho fa per compromís, així doncs què ens
empeny a rebutjar un oferiment sincer?
Els “no mereixo” tenen,
doncs, un impuls interior que els fa rebutjar l’atenció dels altres, que no els
permet deixar-se estimar.
Tots i cadascun de nosaltres
som mereixedors de l’amor dels altres i, alhora, si volem ser feliços, hem de
maldar per procurar en tot moment la felicitat d’aquells que ens envolten.
L’èxit de la nostra vida rau
en l’equilibri entre la capacitat de donar i la capacitat de rebre. Si per
algun motiu, no sabem permetre’ns una d’aquestes capacitats, perdem
l’oportunitat de ser feliços, perquè escapcem l’altra de soca arrel.
Si detectem en nosaltres
reaccions dels “no mereixo”, cal que posem fil a l’agulla per treure’ns de
sobre aquest tarannà. Menysprear-nos, tot i haver estat educats en una cultura
on s’ha tendit a la falsa modèstia com a eina per evitar els comportaments
egoistes, ens impossibilita tant la capacitat de gaudi personal, com la
capacitat de servir els altres.
Darrere d’un “no mereixo” hi
trobarem, gairebé sempre, una manca d’autoestima arrelada en la nostra
infantesa. Els infants, massa sovint, senten que no estan a l’alçada de les
circumstàncies i, en el seu impuls per actuar com els adults, tenen la sensació
de no ser capaços de fer les coses ben fetes. Aquesta avaluació personal de la
infantesa es tradueix, a l’edat adulta, en un “no mereixo” o “no sóc digne” de
què estiguin per a mi.
Observem la nostra manera de
fer i, si detectem en nosaltres el més mínim indici de manca d’autoestima,
treballem per alliberar-nos-en. Per aconseguir-ho, podem fer un llistat de les
nostres qualitats i dels nostres defectes, tenint en compte, sempre, que hi
hagi el mateix nombre de les unes que dels altres. No s’hi val fer un llistat
exhaustiu de defectes i, a l’hora de trobar les qualitats, no esforçar-nos per
trobar-ne un nombre equivalent. De ben segur això ens costarà, a causa de
l’educació que hem rebut, però és del tot necessari aconseguir-ho si volem
recuperar una visió objectiva de nosaltres mateixos i, alhora, eradicar de la
nostra vida els capteniments compulsius que ens impedeixen estimar i sentir-nos
estimats.
Regina Ferrando
13 d’abril de 2006