AVUI
Ahir ja s’ha exhaurit i demà
encara no existeix. Avui i ara és l’únic espai de temps que podem canviar.
Passat i futur són elements temporals que fugen del nostre control personal.
Massa sovint, la nostra
psicologia ens empresona en moments inexistents. Sempre que els nostres
pensaments estiguin ancorats en el passat o en el futur som incapaços de viure.
El nostre cos, però, viu
sempre el present. És la part de la nostra persona capaç de fer-nos tocar de
peus a terra i, alhora, de permetre’ns el gaudi i la felicitat. El sol d’ahir
ha deixat d’escalfar-nos i el de demà encara ha de sortir. El sol d’avui és el
què ens permet sentir a la pell la seva calidesa i la seva benaurança.
Per aconseguir, doncs, viure
plenament la vida, ens cal reeducar la nostre ment perquè no ens distregui
d’allò que és real i autèntic. Instant rere instant s’escolen inexorablement i
només tenen validesa aquells instants que hem viscut amb consciència plena.
I per aconseguir la pau de la
ment, ens cal dedicar un temps de la nostra vida a la meditació. La meditació
ens permet, gràcies al silenci, equilibrar les nostres energies i sincronitzar
la ment i el cos.
Amb la meditació, poc a poc,
la nostra ment va aturant el seu cabal de pensaments i pren consciència del
cos. Així, cos i ment esdevenen una única realitat, fet indispensable si volem
que la nostra vida adquireixi el sentit per al qual hem estat creats.
Aprendre a meditar és una
tasca feixuga al seu inici, perquè la ment es resisteix a deixar de ser la
protagonista de la nostra història, però, poc a poc, amb la força de la
persistència, aconseguirem que es vagi rendint a l’evidència de què la nostra
voluntat és la vivència plena del present.
No defallim, doncs, si al
principi no podem aconseguir fer callar la nostra ment i meditem en la
confiança que, tard o d’hora, aconseguirem aturar el remolí de pensaments i, és
en aquest precís instant, que gaudirem d’una felicitat immensa. Quan això
succeeix la nostra persona s’insereix en la cadència de l’univers, ens
connectem amb l’energia universal i el nostre ésser s’equilibra. És quan la
nostra vida té sentit. És quan som capaços d’endevinar el motiu de la nostra
existència.
Dediquem, doncs, vint minuts
cada matí i vint minuts cada tarda, a seure en un seient còmode que ens
mantingui l’esquena recte i ens permeti que els peus recolzin a terra, tanquem
els ulls i posem tota la nostra atenció en el ritme de la respiració. Així,
aconseguirem amb paciència la pau de la ment. La recepta és econòmica i a
l’abast de tothom, només cal posar fil a l’agulla. La recompensa és la
felicitat.
Regina Ferrando
6 d’abril de 2006