AVUI

 

Ahir ja s’ha exhaurit i demà encara no existeix. Avui i ara és l’únic espai de temps que podem canviar. Passat i futur són elements temporals que fugen del nostre control personal.

 

Massa sovint, la nostra psicologia ens empresona en moments inexistents. Sempre que els nostres pensaments estiguin ancorats en el passat o en el futur som incapaços de viure.

 

El nostre cos, però, viu sempre el present. És la part de la nostra persona capaç de fer-nos tocar de peus a terra i, alhora, de permetre’ns el gaudi i la felicitat. El sol d’ahir ha deixat d’escalfar-nos i el de demà encara ha de sortir. El sol d’avui és el què ens permet sentir a la pell la seva calidesa i la seva benaurança.

 

Per aconseguir, doncs, viure plenament la vida, ens cal reeducar la nostre ment perquè no ens distregui d’allò que és real i autèntic. Instant rere instant s’escolen inexorablement i només tenen validesa aquells instants que hem viscut amb consciència plena.

 

I per aconseguir la pau de la ment, ens cal dedicar un temps de la nostra vida a la meditació. La meditació ens permet, gràcies al silenci, equilibrar les nostres energies i sincronitzar la ment i el cos.

 

Amb la meditació, poc a poc, la nostra ment va aturant el seu cabal de pensaments i pren consciència del cos. Així, cos i ment esdevenen una única realitat, fet indispensable si volem que la nostra vida adquireixi el sentit per al qual hem estat creats.

 

Aprendre a meditar és una tasca feixuga al seu inici, perquè la ment es resisteix a deixar de ser la protagonista de la nostra història, però, poc a poc, amb la força de la persistència, aconseguirem que es vagi rendint a l’evidència de què la nostra voluntat és la vivència plena del present.

 

No defallim, doncs, si al principi no podem aconseguir fer callar la nostra ment i meditem en la confiança que, tard o d’hora, aconseguirem aturar el remolí de pensaments i, és en aquest precís instant, que gaudirem d’una felicitat immensa. Quan això succeeix la nostra persona s’insereix en la cadència de l’univers, ens connectem amb l’energia universal i el nostre ésser s’equilibra. És quan la nostra vida té sentit. És quan som capaços d’endevinar el motiu de la nostra existència.

 

Dediquem, doncs, vint minuts cada matí i vint minuts cada tarda, a seure en un seient còmode que ens mantingui l’esquena recte i ens permeti que els peus recolzin a terra, tanquem els ulls i posem tota la nostra atenció en el ritme de la respiració. Així, aconseguirem amb paciència la pau de la ment. La recepta és econòmica i a l’abast de tothom, només cal posar fil a l’agulla. La recompensa és la felicitat.

 

Regina Ferrando

6 d’abril de 2006