HEUS ACÍ LA PRIMAVERA

 

Puntualment la climatologia, seguint el cicle de la natura, ens retorna a l’inici de la vida. La primavera és la renaixença de tot allò que és viu, que es disposa a desvetllar-se després del període hivernal.

 

La cadència perfecte en la successió de les estacions ens convida a recordar que tot canvia d’una forma constant, que la vida és una successió d’esdeveniments consecutius, cadascun dels quals està diferenciat de l’anterior. D’aquí aquella dita que diu que “no hi ha mal que cent anys duri”.

 

De totes les estacions, la primavera és la que més ens convida a l’esperança, perquè ens mostra l’enorme capacitat de la natura i de tots els éssers vius per renéixer de les cendres com l’au fènix. I l’esperança és formidable per afrontar els temps que ens ha tocat viure. Temps marcats en gran mesura per l’enfrontament i la violència verbal, a la que ens tenen acostumats una classe molt determinada de polítics. Enfrontaments incòmodes que els mitjans de comunicació s’encarreguen de portar-nos a casa a l’hora de l’àpat. Tant és així que, fins i tot, podríem caure en la temptació de pensar que tot està perdut.

 

Per l’esperança, però, sabem del cert que aquells que fan més soroll no són pas la majoria, sinó aquells pocs que criden més i que tenen accés als mitjans de comunicació. Sortosament, al marge d’allò que els mitjans ens volen fer creure que és la normalitat, hi ha un munt de persones amb un criteri exquisit que senten repugnància per aquells comportaments que, amb l’objectiu d’aconseguir interessos particulars, posen en perill la convivència dels pobles emmetzinant les relacions personals entre ciutadans.

 

I és l’esperança que ens fa viure convençuts que l’evolució de la humanitat en direcció a un món millor no passa només, per sort, per l’acció de la classe política, sinó que depèn en gran mesura de l’evolució personal que cada un dels éssers humans faci per sadollar la seva vida d’aspectes positius.

 

Un món millor depèn, en gran mesura, de totes les llavors de respecte i de no violència que cada un de nosaltres faci germinar en el camí de la seva vida i de la d’aquells que ens l’envolten

 

No esperem que les solucions vinguin de l’exterior i comencem per pacificar els nostres pensaments i la nostra manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. Així, de mica en mica, serem capaços d’aconseguir que el nostre conreu particular d’harmonia i de pau es fongui amb els conreus veïns, fins aconseguir que un únic conreu abraci el nostre planeta: el conreu de l’amor.

 

Amor com a fonament del respecte, de la justícia, de la solidaritat i de tot allò que ens farà esdevenir una unitat meravellosa, formada per éssers humans que tenen un únic objectiu: ser feliços i fer immensament feliços a tots aquells que els envolten.

 

Regina Ferrando

23 de març de 2006