RELACIONS PER INTERÈS

 

En el decurs de la història de la humanitat sempre hi ha hagut relacions per interès. Son relacions que es plantegen sota el paraigua de l’afecte, però que en realitat només tenen un objectiu interessat.

 

Tots hem conegut relacions de parella que es fonamenten en això. Prometatges per interès, en els quals un dels membres de la parella es compromet amb l’objectiu de fer negoci. Naturalment, aquestes relacions no tenen res a veure amb l’amor incondicional, tot i que amb els anys, ja se sap, el frec pot esdevenir afecte. Des del punt de vista humà aquesta no seria la millor manera de fonamentar una relació personal, però això no vol dir que no existeixin.

 

Els culebrots, tant de moda, acostumen a mostrar-nos una caricatura de les relacions humanes. Actualment en “El cor de la ciutat” estem presenciant una relació d’aquest tipus entre el David i l’Alícia. Tots els que ho veiem, menys l’Alícia, és clar, estem convençuts de quines són les intencions del David: participar de la fortuna de l’Alícia per tal de resoldre una situació econòmica familiar de la qual se’n sent responsable.

 

A la vida real també presenciem situacions que ens recorden aquesta relació fonamentada en l’engany sentimental. Sense anar més lluny, i en temes socials que ens afecten molt de la vora, constatem una relació malaltissa entre dues comunitats. Una és la nostra que des de temps ancestrals és obligada a conviure i a participar d’una altra comunitat, sota l’engany sentimental de la unitat a ultrança, quan en realitat només ens volen per allò que nosaltres aportem. En aquest cas, nosaltres som l’Alícia de torn que, sota engany sentimental, s’unirà amb el David que només la vol per la seva riquesa.

 

És evident, que aquestes relacions malaltisses no tenen futur i, a la curta o a la llarga, estan condemnades a l’odi i al fracàs més estrepitós. Quan les nostres aspiracions no són del tot legítimes, quan allò que expressem és una mentida amb intenció de disfressar la realitat amb objectius interessats de manipular l’altre en benefici propi, l’única cosa que aconseguirem és sembrar l’odi i la discòrdia.

 

A la societat hi ha d’haver de tot, ara bé, en les nostres relacions personals, hem de maldar perquè l’afecte sincer i la transparència siguin els eixos fonamentals que ens permetin viure i conviure en llibertat, això és sense enganys ni falsedats.

 

Si tenim consciència que algú ens vol manipular, hem d’esmerçar tots els esforços possibles per impedir-ho. No podem restar indiferents i de braços plegats davant de falsedats interessades.

 

Finalment, podem, si així ho desitgem, acceptar situacions incòmodes per amor, però mai no podem acceptar, sense fer res, injustícies a plena consciència. Les nostres decisions personals sinceres construiran un futur just i solidari. 

 

Regina Ferrando

16 de març de 2006