RELACIONS PER
INTERÈS
En el decurs de la història
de la humanitat sempre hi ha hagut relacions per interès. Son relacions que es
plantegen sota el paraigua de l’afecte, però que en realitat només tenen un
objectiu interessat.
Tots hem conegut relacions de
parella que es fonamenten en això. Prometatges per interès, en els quals un
dels membres de la parella es compromet amb l’objectiu de fer negoci.
Naturalment, aquestes relacions no tenen res a veure amb l’amor incondicional,
tot i que amb els anys, ja se sap, el frec pot esdevenir afecte. Des del punt
de vista humà aquesta no seria la millor manera de fonamentar una relació
personal, però això no vol dir que no existeixin.
Els culebrots, tant de moda,
acostumen a mostrar-nos una caricatura de les relacions humanes. Actualment en
“El cor de la ciutat” estem presenciant una relació d’aquest tipus entre el
David i l’Alícia. Tots els que ho veiem, menys l’Alícia, és clar, estem
convençuts de quines són les intencions del David: participar de la fortuna de
l’Alícia per tal de resoldre una situació econòmica familiar de la qual se’n
sent responsable.
A la vida real també
presenciem situacions que ens recorden aquesta relació fonamentada en l’engany
sentimental. Sense anar més lluny, i en temes socials que ens afecten molt de
la vora, constatem una relació malaltissa entre dues comunitats. Una és la
nostra que des de temps ancestrals és obligada a conviure i a participar d’una
altra comunitat, sota l’engany sentimental de la unitat a ultrança, quan en
realitat només ens volen per allò que nosaltres aportem. En aquest cas,
nosaltres som l’Alícia de torn que, sota engany sentimental, s’unirà amb el
David que només la vol per la seva riquesa.
És evident, que aquestes
relacions malaltisses no tenen futur i, a la curta o a la llarga, estan
condemnades a l’odi i al fracàs més estrepitós. Quan les nostres aspiracions no
són del tot legítimes, quan allò que expressem és una mentida amb intenció de
disfressar la realitat amb objectius interessats de manipular l’altre en
benefici propi, l’única cosa que aconseguirem és sembrar l’odi i la discòrdia.
A la societat hi ha d’haver
de tot, ara bé, en les nostres relacions personals, hem de maldar perquè
l’afecte sincer i la transparència siguin els eixos fonamentals que ens
permetin viure i conviure en llibertat, això és sense enganys ni falsedats.
Si tenim consciència que algú
ens vol manipular, hem d’esmerçar tots els esforços possibles per impedir-ho.
No podem restar indiferents i de braços plegats davant de falsedats
interessades.
Finalment, podem, si així ho
desitgem, acceptar situacions incòmodes per amor, però mai no podem acceptar,
sense fer res, injustícies a plena consciència. Les nostres decisions personals
sinceres construiran un futur just i solidari.
Regina Ferrando
16 de març de 2006