PARAULES BUIDES
Un dels grans problemes de la nostra societat és l’esport cada
vegada més comú de la xerrameca per la xerrameca. La capacitat que tenim de
parlar i pontificar sobre qualsevol tema, massa sovint sense haver contrastat
si les nostres afirmacions són encertades o no.
Així, en trobem en els mitjans de comunicació una infinitat de
tertúlies, on uns quants convidats discuteixen i dogmatitzen sobre el darrer
estirabot etzibat per qualsevol dels personatges públics de moda, amb arguments
que es fonamenten no en l’ètica ni en el sentit comú, sinó en la intenció de
crear polèmica, perquè el mitjà en qüestió augmenti la seva audiència.
Les persones normals, és a dir, aquells que no som famosos no
ens escapem de la crema. També solem afirmar amb rotunditat fets que no
coneixem a fons, contribuint, així, a engruixir el flux de desinformació de la
nostra societat.
A ningú no se li acut discutir de física quàntica, de ciències
exactes o bé de química molecular, a no ser que sigui un físic, un matemàtic o
bé un químic. Ara bé, sobre religió i política, tots ens hi veiem en cor. Tots
discutim sobre les bondats i maldats del projecte d’estatut de Catalunya, però
molt pocs hem destinat una estona de la nostra vida a llegir-ne el contingut.
Tots gosem a judicar les diferents opcions religioses, sense tenir un
coneixement profund de les escriptures de cada una d’elles.
També discutim i opinem del comportament dels altres sense
conèixer-los i ho fem d’una manera despietada. Sempre sabem què haurien de fer
o no fer els altres i massa sovint parem poca atenció en la nostra manera de
viure.
Diríem, doncs, que vivim molt de cara a la galeria, actuant com
a jutges i botxins de tot allò que ens envolta, sense adonar-nos que la nostra
aportació al bé comú no depèn de la nostra capacitat dialectal, sinó de la
nostra manera d’actuar.
A la vida és molt més important, perquè té molta més
transcendència, la manera com vivim, que
no la opinió que puguem tenir. Que els fets són molt més importants que
les paraules.
Des del punt de vista del creixement personal, les discussions
gratuïtes serveixen de ben poc. Sempre és millor un bon silenci que la fressa
de paraules buides.
Si desitgem ser feliços, hem de voler comunicar-nos des de la
certesa de les nostres afirmacions. Deixem córrer l’esport d’escampar mentides
només pel fet de no tenir la boca tancada. Defugim la crítica per la crítica,
el judici pel judici i parlem només quan tinguem la certesa que allò que hem de
dir és veritat i, sobretot, no fa mal a ningú. Només així podrem créixer i
contribuir a la millora de la nostra societat. Si volem un món millor, el
millor que podem fer és procurar ser bones persones.
Regina Ferrando
23 de febrer de
2006