DONA FORTA. IN MEMORIAM

 

El proppassat dia 22 de gener ens va deixar una dona forta. Havia viscut una llarga vida i, als seus 90 anys llargs, conservava la vivesa pròpia de les ànimes nobles embolcallades amb una fe profunda.

 

Durant el seu llarg camí per aquest món, havia traspassat tots els entrebancs, que no varen ser pocs, renaixent constantment com l’au fènix de les cendres. La seva empenta i el seu coratge li permetien mirar la vida amb ulls nous, com si acabés de néixer a cada instant.

 

Tenia l’habilitat i l’humor imprescindibles per riure’s d’ella mateixa i de tots els problemes que l’envoltaven. Mirava la vida amb amor i comprensió, sabent reconèixer les seves mancances, acceptant-les i aprenent les lliçons que els esdeveniments li oferien.

 

Vaig tenir el privilegi de compartir amb ella estones inoblidables, que si bé no varen ser moltes, sí que foren d’una intensitat i comunicació plenes. Parlava sense embuts i amb una franquesa que et feia sentir bé, com a casa.

 

El seu missatge, amb una facilitat de paraula engrescadora, arribava clar i precís. Posseïa la saviesa que només donen els anys i sabia transmetre-la amb una claredat diàfana.

 

Sabia ser crítica amb ella mateixa i endevinava amb molta facilitat tot allò de positiu que només un coneixement profund de Déu pot aconseguir.

 

Et trobarem a faltar, Mercè, perquè massa sovint la vellesa no va unida a la frescor que irradiaves i, en aquest sentit, jo et tenia com un ésser privilegiat.

 

Sé, però, que avui ja comparteixes estada amb qui més estimaves, amb tots aquells que t’havien deixat i que tant enyoraves i amb el Pare del cel que, sense cap dubte, t’ha acollit en els seus braços.

 

Nosaltres, des d’aquí, et recordarem sempre i mantindrem viva la teva presència, conservant l’essència de les teves paraules. I, sobretot, sabem que podem comptar amb tu, perquè siguis on siguis ens arribarà la teva rialla serena que s’encomanava i ens confortava.

 

Des d’aquí, no m’he pogut estar de retre’t aquest petit homenatge. Un homenatge humil i sincer, sense retòriques excessives, tal i com a tu el plaïa. I em plau fer-ho des d’aquesta secció que em consta que llegies amb fidelitat.

 

Desitjo que la teva fortalesa i el teu amor arrelin en els nostres cors i que, en el decurs dels anys, siguem capaços de mantenir el teu esperit, la teva confiança i la teva fe cega en Déu i en el procés de la vida.

 

Regina Ferrando

9 de febrer de 2006