EL RESPECTE

 

Des de l’home primitiu fins ara, la humanitat ha fet un llarg recorregut per la història que ha fet possible que avui estem on estem. La civilització ha avançat fins arribar a fites impensades. Si els nostres avis veiessin els aparells de tota mena que ara fem servir els sonaria a pel·lícula de ciència ficció. La ciència i la tecnologia han fet un salt impressionant, aconseguint que una part de la humanitat, en la que nosaltres ens hi comptem, assolís un nivell de confort pràcticament immillorable.

 

Si fem aquesta mirada enrere des del punt de vista de qualitat de l’ésser humà, però, ens adonarem que sovint el nostre comportament no s’allunya gaire d’aquell ésser primitiu que matava per supervivència. Amb una diferència essencial, això sí, l’ésser humà actual, massa vegades, no mata per supervivència sinó per mantenir la quota de poder i de riquesa.

 

I és que hem assolit formes molt refinades de matar. Formes que van des de la declaració de guerres preventives fins a la condemna a la pobresa, a la fam i a la malaltia d’una part important de la humanitat, per garantir el nostre benestar.

 

I per si amb això no en tinguéssim prou, en plena societat desenvolupada prolifera, d’una manera esfereïdora, la violència de gènere entre parelles que confonen l’amor amb la possessió, i els actes vandàlics de persones que arriben a l’extrem d’apallissar i matar éssers humans només per divertir-se.

 

Si bé és cert que la violència forma part de la nostra naturalesa primitiva, també és cert que el nostre cervell ha evolucionat prou com per poder pal·liar i gestionar les nostres efervescències violents.

 

Caldria revifar el significat d’un mot abstracte però essencial: el respecte. El respecte és la capacitat humana que ens permet no agredir-nos ni agredir ningú. Allò que ens permet no pensar, no dir i no fer res que pugui ferir-nos o que pugui ferir l’altre. Només el respecte, que és una capacitat desenvolupada pel nostre cervell més evolucionat, pot contrarestar la força animal del nostre cervell primitiu.

 

I perquè el respecte s’instauri en la nostra societat no n’hi ha prou amb lleis prohibitives, sinó que cal un treball personal i acurat de cada un de nosaltres amb ell mateix i amb el seu entorn.

 

Moltes vegades, quan sentim notícies d’agressions, ens dóna la impressió que aquests comportaments estan lluny de nosaltres. Però cada vegada que tenim un pensament agressiu, cada vegada que diem una paraula que fereix, potenciem la nostra violència.

 

En la mesura que siguem capaços de gestionar adequadament un brot violent, haurem contribuït a un món millor. No esperem, doncs, que ens ho arreglin tot des de fora i posem-nos a treballar per contribuir-hi en la part que ens toca.

 

Regina Ferrando

2 de febrer de 2006