SOMNI

 

Aquesta nit he tingut un somni meravellós. Feia un dia radiant i en connectar la ràdio he sentit que els països rics s’havien posat d’acord per condonar el deute als països pobres. Que havien decidit destinar el pressupost d’armament a acabar amb la fam al món. Que s’enviaven els medicaments necessaris per tal d’evitar que els pobres es morissin a causa de la SIDA, de la tuberculosi o de la malària. Que els governants dels països pobres havien cedit tots els seus béns a la població. Que en una reunió mundial de governants s’havia acordat posar fi a tots els conflictes armats. Que es destinaven els recursos necessaris per acabar amb l’analfabetisme. Que s’assegurava la llibertat de tots els éssers humans i de totes les nacions per administrar-se sense coaccions econòmiques. Que als mitjans de comunicació s’havien acabat les tertúlies amb enfrontaments i la intimitat dels famosos ja no interessava a ningú. Que la primera pàgina de tots els diaris hi havia el signe de la pau. Que tots els éssers humans eren iguals en oportunitats...

 

En despertar-me he tingut una sensació d’estafa. A la mitja hora, en connectar la ràdio les primeres notícies que he sentit m’han fet tocar de peus a terra i de sobte he recordat la meva propensió innata a ser “somnia truites”.

 

He sortit al carrer i, com per atzar, m’he creuat amb una colla d’infants que jugaven. Per les seves característiques físiques he pogut endevinar que n’hi havia d’ètnies diferents i que s’entenien. Això m’ha fet adonar que havia tingut un somni premonitori, i immediatament he recuperat el somriure.

 

Sovint, donades les circumstàncies que vivim, experimentem moments d’impotència que ens enfanguen en el desànim i la frustració però, si tenim els ulls ben oberts, ens adonem de seguida que tot és possible i que la vida ens mostra que res no està perdut.

 

La veritat és que cada un de nosaltres en cada un dels seus actes pot posar, si s’ho proposa, el seu gra de sorra per un món millor. Si cada un de nosaltres pot millorar, encara que sigui de forma imperceptible, l’entorn això farà que el futur sigui molt millor que el present.

 

Però per això, cal que el nostre present millori segon a segon, amb la nostra aportació tant insignificant com vulgueu. Al final del túnel sempre hi ha la llum, tot i que encara no la puguem veure.

 

L’única possibilitat real que tenim a les nostres mans és maldar per ser feliços fent feliços aquells que ens envolten. Si fem d’aquesta la nostra única comesa, no hi ha cap dubte que la humanitat reeixirà en la finalitat primordial.

 

Que el somni es faci realitat no depèn només dels nostres governants, sinó del gra de sorra que tots i cadascun de nosaltres aportem, dia a dia, perquè el nostre planeta esdevingui un món habitable i feliç per a tothom. Esmercem-nos-hi.

 

Regina Ferrando

26 de gener de 2006