SOMNI
Aquesta nit he
tingut un somni meravellós. Feia un dia radiant i en connectar la ràdio he
sentit que els països rics s’havien posat d’acord per condonar el deute als
països pobres. Que havien decidit destinar el pressupost d’armament a acabar
amb la fam al món. Que s’enviaven els medicaments necessaris per tal d’evitar
que els pobres es morissin a causa de la SIDA, de la tuberculosi o de la
malària. Que els governants dels països pobres havien cedit tots els seus béns
a la població. Que en una reunió mundial de governants s’havia acordat posar fi
a tots els conflictes armats. Que es destinaven els recursos necessaris per
acabar amb l’analfabetisme. Que s’assegurava la llibertat de tots els éssers
humans i de totes les nacions per administrar-se sense coaccions econòmiques.
Que als mitjans de comunicació s’havien acabat les tertúlies amb enfrontaments
i la intimitat dels famosos ja no interessava a ningú. Que la primera pàgina de
tots els diaris hi havia el signe de la pau. Que tots els éssers humans eren
iguals en oportunitats...
En despertar-me he
tingut una sensació d’estafa. A la mitja hora, en connectar la ràdio les
primeres notícies que he sentit m’han fet tocar de peus a terra i de sobte he
recordat la meva propensió innata a ser “somnia truites”.
He sortit al carrer
i, com per atzar, m’he creuat amb una colla d’infants que jugaven. Per les
seves característiques físiques he pogut endevinar que n’hi havia d’ètnies
diferents i que s’entenien. Això m’ha fet adonar que havia tingut un somni
premonitori, i immediatament he recuperat el somriure.
Sovint, donades les
circumstàncies que vivim, experimentem moments d’impotència que ens enfanguen
en el desànim i la frustració però, si tenim els ulls ben oberts, ens adonem de
seguida que tot és possible i que la vida ens mostra que res no està perdut.
La veritat és que
cada un de nosaltres en cada un dels seus actes pot posar, si s’ho proposa, el
seu gra de sorra per un món millor. Si cada un de nosaltres pot millorar,
encara que sigui de forma imperceptible, l’entorn això farà que el futur sigui
molt millor que el present.
Però per això, cal
que el nostre present millori segon a segon, amb la nostra aportació tant
insignificant com vulgueu. Al final del túnel sempre hi ha la llum, tot i que
encara no la puguem veure.
L’única possibilitat
real que tenim a les nostres mans és maldar per ser feliços fent feliços
aquells que ens envolten. Si fem d’aquesta la nostra única comesa, no hi ha cap
dubte que la humanitat reeixirà en la finalitat primordial.
Que el somni es faci
realitat no depèn només dels nostres governants, sinó del gra de sorra que tots
i cadascun de nosaltres aportem, dia a dia, perquè el nostre planeta esdevingui
un món habitable i feliç per a tothom. Esmercem-nos-hi.
Regina Ferrando
26 de gener de 2006