TEMPS

 

Fa uns dies una bona amiga em va enviar un missatge meravellós per correu electrònic, que vull compartir amb vosaltres. Deia:

 

“Imagina't que existeix un banc, que cada matí abona en el teu compte la quantitat de 86.400 euros.


Aquest estrany banc, al mateix temps, no arrossega el teu saldo d'un dia per a l’altre: cada nit esborra del teu compte el saldo que no has gastat.


Que faries?... imagino que retirar cada dia la quantitat que no has gastat, oi?


Doncs bé, cadascun de nosaltres tenim aquest banc: el seu nom és Temps.


Cada matí, aquest banc abona en el teu compte personal 86.400 segons.


Cada nit aquest banc esborra del teu compte i dóna per perduda qualsevol quantitat d'aquest saldo que no hagis invertit en alguna cosa profitosa.


Cada dia t'obre un nou compte. Cada nit elimina els saldos del dia. Si no uses el teu saldo durant el dia, el perds. No pots fer marxa enrere.


No existeixen càrrecs a compte de l'ingrés del matí: has de viure el present amb el saldo d'avui.


Per tant, un bon consell és que has d'invertir el teu temps de tal manera, que aconsegueixis el millor en salut, felicitat i èxit. El rellotge segueix la seva marxa... aconsegueix el màxim de cada dia.


Per a entendre el valor d'un any, pregunta-li a algun estudiant que va repetir curs... Per a entendre el valor d'un mes, pregunta-li a una mare que va donar llum a un nadó prematur... Per a entendre el valor d'una setmana, pregunta-li a l'editor d'un setmanari… Per a entendre el valor d'una hora, pregunta-li als amants que esperen per a trobar-se... Per a entendre el valor d'un minut, pregunta-li al viatger que ha perdut el tren... Per a entendre el valor d'un segon, pregunta-li a una persona que va estar a punt de tenir un accident... Per a entendre el valor d'una mil·lèsima de segon, pregunta-li a l'esportista que va guanyar una medalla de plata en les olimpíades…


Cada moment que vius és un tresor; i aquest tresor tindrà molt més valor si ho comparteixes amb algú especial, prou especial com per dedicar-li el teu temps... i recorda que el temps no espera per a ningú.”

 

No deixem escapar ni una mil·lèsima de segon sense prendre consciència del seu valor. Perquè al final de la nostra vida l’única cosa que valorarem és cada instant que haurem viscut satisfets.

 

I la satisfacció està directament relacionada amb la nostra capacitat d’estimar, en el sentit d’ocupar tot el nostre temps a fer feliços aquells que ens envolten.

 

Avui, que parlar d’estimar, a moltes persones els pot sonar carrincló, és un bon moment per retornar-li el seu sentit i convertir-ho en la nostra comesa primordial.

 

Regina Ferrando

19 de gener de 2006