SANT TORNEM-HI
Qui ens ho havia de
dir!, sense adonar-nos-en ja hem canviat d’any i reprenem la nostra vida amb el
regust, encara perceptible, d’unes festes que ens han tocat el cor. Ara, és
hora de tocar de peus a terra i de continuar caminant amb pas ferm vers els
objectius marcats en la revisió de vida, que acompanya els darrers dies de
l’any que finalitza.
En aquests moments,
tot hi que puguem caure en la temptació de pensar que res no ha canviat i que
la rutina s’ha tornat a instaurar a les nostres vides, hem de ser ben
conscients que, tot hi que de manera subtil, res no és el què era. Ni nosaltres
ni aquells que ens envolten són les mateixes persones de l’any passat, perquè a
l’Univers tot està sotmès a un canvi constant.
Per això, hem
d’enfocar l’any que tot just acabem d’encetar amb la ferma decisió d’avançar en
el nostre creixement, de maldar per conèixer els misteris amagats en el fons
del nostre cor i d’agrair a la vida l’oportunitat que cada dia ens ofereix de
ser feliços.
Perquè la nostra
felicitat no depèn de les circumstàncies ni de les persones que ens envolten,
sinó que depèn de la nostra manera de viure.
Massa sovint, ens
han ensenyat que trobarem la felicitat en elements externs: la parella, els
fills, la feina, la nostra capacitat econòmica i altres coses que ens envolten.
Però la veritat és que la felicitat roman en un racó del nostre cor, esperant
amb delit que la trobem i la deixem sortir fora.
I per accedir a la
felicitat comptem amb eines meravelloses, la utilització de les quals només
depèn de la nostra voluntat. Trobarem la felicitat en ser capaços de
perdonar-nos per allò que creiem haver fet malament i, alhora, perdonar aquells
que creiem que ens han ofès. Així mateix, la nostra felicitat serà directament
proporcional a la nostra capacitat de ser agraïts, perquè l’agraïment ens fa
prendre consciència de les nostres potencialitats i de les nostres
possibilitats. Finalment, una vegada aconseguits els dos objectius anteriors,
arribarem a la porta de la nostra cel·la de felicitat, que s’obrirà en la
mesura que ens posem a estimar apassionadament i gratuïta.
L’amor és, doncs, la
clau definitiva per accedir a la nostra font de felicitat. L’amor
incondicional, aquell que ens permet desitjar amb totes les nostres forces la
felicitat de l’altre, sense esperar res a canvi. I és en aquest “no esperar
res” que trobarem la nostra màxima font de gaudi, perquè només així les coses
més petites que ens arribin s’elevaran a la categoria de meravelles.
Fem el possible
perquè aquest any sigui l’any del nostre reeiximent com a éssers humans
complets. No tinguem por dels canvis i decidim-nos a ser experts en l’art
d’estimar.
Regina Ferrando
12 de gener de 2006