SANT TORNEM-HI

 

Qui ens ho havia de dir!, sense adonar-nos-en ja hem canviat d’any i reprenem la nostra vida amb el regust, encara perceptible, d’unes festes que ens han tocat el cor. Ara, és hora de tocar de peus a terra i de continuar caminant amb pas ferm vers els objectius marcats en la revisió de vida, que acompanya els darrers dies de l’any que finalitza.

 

En aquests moments, tot hi que puguem caure en la temptació de pensar que res no ha canviat i que la rutina s’ha tornat a instaurar a les nostres vides, hem de ser ben conscients que, tot hi que de manera subtil, res no és el què era. Ni nosaltres ni aquells que ens envolten són les mateixes persones de l’any passat, perquè a l’Univers tot està sotmès a un canvi constant.

 

Per això, hem d’enfocar l’any que tot just acabem d’encetar amb la ferma decisió d’avançar en el nostre creixement, de maldar per conèixer els misteris amagats en el fons del nostre cor i d’agrair a la vida l’oportunitat que cada dia ens ofereix de ser feliços.

 

Perquè la nostra felicitat no depèn de les circumstàncies ni de les persones que ens envolten, sinó que depèn de la nostra manera de viure.

 

Massa sovint, ens han ensenyat que trobarem la felicitat en elements externs: la parella, els fills, la feina, la nostra capacitat econòmica i altres coses que ens envolten. Però la veritat és que la felicitat roman en un racó del nostre cor, esperant amb delit que la trobem i la deixem sortir fora.

 

I per accedir a la felicitat comptem amb eines meravelloses, la utilització de les quals només depèn de la nostra voluntat. Trobarem la felicitat en ser capaços de perdonar-nos per allò que creiem haver fet malament i, alhora, perdonar aquells que creiem que ens han ofès. Així mateix, la nostra felicitat serà directament proporcional a la nostra capacitat de ser agraïts, perquè l’agraïment ens fa prendre consciència de les nostres potencialitats i de les nostres possibilitats. Finalment, una vegada aconseguits els dos objectius anteriors, arribarem a la porta de la nostra cel·la de felicitat, que s’obrirà en la mesura que ens posem a estimar apassionadament i gratuïta.

 

L’amor és, doncs, la clau definitiva per accedir a la nostra font de felicitat. L’amor incondicional, aquell que ens permet desitjar amb totes les nostres forces la felicitat de l’altre, sense esperar res a canvi. I és en aquest “no esperar res” que trobarem la nostra màxima font de gaudi, perquè només així les coses més petites que ens arribin s’elevaran a la categoria de meravelles.

 

Fem el possible perquè aquest any sigui l’any del nostre reeiximent com a éssers humans complets. No tinguem por dels canvis i decidim-nos a ser experts en l’art d’estimar.

 

Regina Ferrando

12 de gener de 2006