BONES FESTES

 

Som  membres d’una societat que viu, cada vegada més, de cara a la galeria. Una societat laica per imperatiu legal, tot i la cultura judeo-cristiana que forma part del nostre llegat col·lectiu i tot i que la major part de les nostres festes oficials responen a festes religioses. Un imperatiu legal que arriba a la caricatura de creure que posar un caganer al pessebre representa un foment de l’incivisme.

 

Queda clar que, pel que fa als tarannàs políticament correctes, potser n’estem fent un gra massa. Seria bo que aquesta mateixa escrupolositat, que fem servir per coses intranscendents, la féssim servir per acabar amb la injustícia, per acabar amb la fam, perquè no hi hagi ningú que continuï vivint per sota del salari mínim i, mentrestant, deixem que el caganer sigui la nota amable, divertida i tradicional dels nostres pessebres, com ho és el capellà amb paraigua.

 

La tradició és la tradició i forma part del nostre llegat cultural, sigui cristiana, jueva, musulmana o la que sigui i, en un país lliure i democràtic, ningú no ens pot fer renunciar a la  nostra cultura. Amb el mateix èmfasi i amb la mateixa escrupolositat  hem d’aprendre a respectar la cultura i la tradició dels altres. El llegat històric d’un col·lectiu mai no es pot imposar a un altre. Podem, des de la nostra llibertat individual, renunciar a la nostra cultura pròpia o fer nostra una altra cultura, però les imposicions per la força, i en l’àmbit col·lectiu, són un genocidi i una injustícia.

 

Per sort s’acosten les festes de Nadal i, siguem laics o no, gràcies a la nostra memòria col·lectiva, per a molts de nosaltres són dies de desvetllament d’emocions, enterrades en el més profund de la nostra consciència. Emocions que fan reviure la il·lusió i la innocència, emocions lligades a les tradicions del Tió, del pessebre, dels Reis d’Orient. Deixem, una vegada més, que l’esperit de Nadal amari els nostres cors i ens permeti despertar el desig de ser millors. Perquè aquest desig, que cada desembre neix en nosaltres, és un dels motors de la nostra evolució com a éssers humans. Aquestes festes emotives que, a més, coincideixen amb l’acabament d’un any i el començament d’un altre, són el millor moment per preguntar-nos què volem ser quan siguem grans i posar fil a l’agulla per encaminar les nostres passes vers l’objectiu que ens haguem proposat, sense oblidar que per damunt de tots els objectius tangibles hi ha la fita principal de la nostra vida que és ser feliços i fer feliços els que ens envolten.

 

Permeteu-me que aprofiti aquestes ratlles per desitjar-vos unes meravelloses festes de Nadal (si us considereu laics, unes meravelloses festes d’hivern), que el Tió, el Pare Noël o els Reis d’Orient us omplin de regals i, sobretot, no us oblideu de projectar un any nou millor que el que estem acabant, en el què puguem aconseguir un món sense injustícies, sense diferències, sense guerres, sense fam, un món on tots puguem desenvolupar-nos en harmonia, un  món sense vencedors ni vençuts, sense víctimes ni botxins, un món on l’única força que ens mogui sigui la força de l’amor i, si em permeteu la frivolitat, un món que no desterri la figura del caganer del pessebre al fons oblidat d’un calaix de malendreços.

 

Regina Ferrando

22 de desembre de 2005