PREPAREM-NOS

Avui, amb el cor encara calent de la trobada de diumenge passat vull començar aquestes ratlles amb un acte d’immens agraïment a totes aquelles persones que ens vàreu poder acompanyar i, també, a tots aquells que per algun motiu no us fou possible ser-hi, però que ens acompanyàreu des de la distància. A tots moltes gràcies.

Dit això, que era just i necessari, m’agradaria centrar-me en l’ambient d’aquestes festes que s’acosten. Un ambient que alguns podem trobar massa influenciat per l’empenta comercial, però que, tot i així, desperta en nosaltres, éssers humans educats en una determinada cultura, unes emocions ancestrals que romanen en algun racó del nostre interior per desvetllar-se cada desembre i sortir a surar a la superfície. Són emocions amarades d’innocència, son emocions enregistrades en els anys de la nostra infantesa, són emocions lligades íntimament amb la il·lusió, la joia, el propòsit de ser bones persones, la necessitat d’estimar aquells que ens envolten.

Per això, ja que l’ambient desvetlla totes aquestes emocions, cada any quan s’acosten aquestes festes, és un bon moment per fer un repàs de la nostra vida, per prendre consciència de l’estat de les nostres relacions amb la parella, amb els fills, amb la família, amb els amics, amb els companys de feina, per fer, en definitiva, un escandall de les nostres fortaleses i dels nostres punts febles, perquè la forma com es desenvolupen les nostres relacions amb tot allò que ens envolta, ens mostrarà com ens relacionem amb nosaltres mateixos, la confiança que ens tenim, de quina manera ens acceptem i ens estimem tal com som i fins a quin punt estem disposats a créixer.

A continuació podem prendre consciència d’allò que volem ser quan siguem grans, cal tenir clars els nostres propòsits de futur, cal saber cap un anem i de quina manera ens agradaria arribar-hi.

Preparem-nos, doncs, per aprofitar aquest fragment de la nostra vida per viure amb consciència plena tots els moviments de l’Univers i per dedicar-nos amb joia a estimar sense límits. Estimem-nos a nosaltres mateixos, des de la certesa plena que cada un de nosaltres és un ésser meravellós en potencia, que cada un de nosaltres, tot i que segurament necessita alguna rectificació en els seus paràmetres de conducta, té capacitat plena per ser feliç i per fer feliços aquells que l’envolten.

No deixem passar Nadal sense concretar el nostre amor en les petites coses de cada dia. No cal que ens proposem grans gestes difícils d’aconseguir, proposem-nos fites senzilles i quotidianes. Siguem capaços d’estimar amb cada gest, amb cada mirada, amb cada paraula. Proposem-nos eliminar totes aquelles actuacions que puguin ferir qualsevol cosa del nostre entorn. Fem que el respecte més sincer amari totes les nostres accions i, sobretot, no deixem que la innocència que aquestes dates es desperta torni a adormir-se la resta de l’any.

Regina Ferrando

15 de desembre de 2005