AQUEST DIUMENGE SÍ

 

Ha arribat puntualment, com cada any, l’oportunitat de retrobar-nos, en l’ambient festiu i solidari que ens desvetlla la flaire de les festes que s’apropen.

 

Perquè Nadal, per una qüestió purament cultural, ens transporta a l’edat de la innocència i de la il·lusió, a aquells dies que d’infants gaudíem amb plenitud mentre suràvem per les tradicions més nostrades: el Tió, el gust i la flaire de les neules i els torrons, la incògnita màgica i meravellosa dels Reis.

 

Després, a mesura que ens hem anat fent grans, hem anat substituint la innocència i la il·lusió pel reconeixement i l’agraïment sincer a tots aquells que s’esmerçaren perquè cada un de nosaltres d’infant pogués ser feliç.

 

Per això, quan arriba el fred, les muntanyes s’omplen de neu i els carrers es van engalanant amb milers de bombetes de colors; quan els aparadors atrauen la nostra atenció amb signes nadalencs; quan comencem a sentir per l’aire melodies especials i conegudes que ens transporten a la infantesa, és el moment oportú per obrir el nostre cor i per proposar-nos els millors desigs per a nosaltres i per als que ens envolten.

 

I és en aquest ambient meravellós i propici, que des de fa set anys, un grup de persones ens trobem, un matí de diumenge, per comunicar-nos la nostra sincera esperança de què un món millor és possible i, per això, decidim sumar pensaments i energies per, de mica en mica, contribuir a aconseguir-ho.

 

Sabem que, arreu del món, hi ha molts grups (cada vegada més), que fan el mateix que nosaltres i sabem, també, que el nostre desig es va estenent com una gran taca d’oli que acabarà amarant el cor dels poderosos que són, en definitiva, aquells que poden fer realitat el nostre somni.

 

Així doncs, diumenge, 11 de desembre de 2005, a les 12 del migdia, ens retrobarem al Centre Cívic de Premià de Mar (carrer Esperança 19), per saludar-nos, per regalar-nos somriures i abraçades i per contribuir a un món millor, amb el ferm desig que el 2006 sigui l’any de la pau al món.

 

I a aquesta trobada, que cada any organitza l’associació Tercer Mil·lenni, tots hi sou convidats. Aquells que ens hi heu acompanyat sempre, però també tots aquells que, pel que sigui, encara no hi heu pogut ser. No deixem que ni la mandra, ni el fred, ni les excuses ens impedeixin sumar-nos a un acte que té per objectiu acabar amb les desigualtats, acabar amb la injustícia, acabar amb la violència, acabar amb la fam, acabar amb la pobresa i aconseguir un mon d’éssers lliures i feliços.

 

Si volem un món millor, tots i cadascun de nosaltres hi hem de contribuir amb el nostre gest, amb el nostre somriure, amb la nostra esperança viva en la humanitat i amb el ferm convenciment que la nostra aportació té sentit i és valuosa.

 

Regina Ferrando

8 de desembre de 2005