TEMPS DE RETROBAMENT

Avui comença desembre, el més de la il·lusió, el mes que culmina amb les festes més entendridores i més solidàries de l’any. I és que malgrat tots els entrebancs, malgrat tots els problemes, cada any ens regala un mes de desembre per recordar-nos que els éssers humans aspirem a ser feliços, aspirem a entendre’ns, aspirem a estimar-nos.

Per això, cada any, en començar desembre uns quants ens preparem per posar la nostra energia en sintonia i ens trobem per projectar plegats un futur millor, amb un desig ferm i tossut d’aconseguir, com més aviat possible, la pau al món, l’acabament de totes les injustícies, l’abolició de totes les dictadures i, allò que és més trist i que més ens colpeja el cor: aconseguir desterrar la fam del món.

Perquè som molts que desitgem que tots els éssers humans tinguin les mateixes oportunitats, que puguin escollir amb llibertat allò que desitgen i que res ni ningú els ho impedeixi.

La trobada d’enguany, serà el diumenge, 11 de desembre, a les 12 del migdia, al mateix lloc de sempre: el Centre Cívic de Premià de Mar (carrer Esperança 19).

I com cada any, des d’aquest espai que cada setmana La Clau ens regala perquè ens puguem comunicar, us convido a assistir-hi. A tots aquells que ens heu acompanyat altres anys, perquè ja sabeu que és una bona ocasió per sumar bones intencions i per compartir amb persones sensibles els millors anhels. A tots aquells que encara no ens heu acompanyat mai, perquè no heu pogut o perquè no us heu acabat de decidir, us encoratjo a fer-ho aquest any, la vostra energia també és útil i necessària si volem aconseguir resultats satisfactoris.

La pau, la justícia, la llibertat i totes les aspiracions dels éssers humans, com a col·lectiu, seran possibles només en la mesura que cadascun de nosaltres, des de la seva individualitat, des de la seva humilitat i des de la seva consciència, s’impliqui i faci una passa endavant per aconseguir potenciar els anhels comuns.

Si ens quedem a casa pensant que algú altre ens arreglarà la vida, anem servits! Tots i cadascun de nosaltres som responsables de la marxa de la nostra vida i, com a conseqüència d’això, de la marxa de la vida de tots aquells que ens envolten: la família, els amics, els companys de feina.

Tots podem, si ens ho proposem, fer un gest , tan insignificant com vulgueu, però no per això poc important, per millorar la nostra manera de veure el món, de viure-hi i de compartir. L’oceà no seria possible sense la col·laboració dels bilions i bilions de petites gotes d’aigua que en formen part i que decideixen viure plegades i en harmonia. Així mateix, una humanitat feliç és possible en la mesura que tots aquells que en formem part, decidim compartir amb aquells que ens envolten el nostre amor i el nostre desig de felicitat.

Regina Ferrando

1 de desembre de 2005