FINALMENT, LA TARDOR

 

Tot i que a mesura que passa el temps, sembla que les estacions cada vegada tarden més a arribar, finalment ens visita la tardor. La tardor és l’estació de l’any que ens prepara per a la quietud de l’hivern. És l’estació que vesteix la natura amb més bellesa. A la tardor, un munt de tonalitats envaeixen el paisatge fent-lo digne d’una pintura impressionista. Val la pena aprofitar aquest temps per escapar-nos a la muntanya i gaudir plenament de l’espectacle que ens ofereix.

 

Després d’una sequera persistent, que ens ha fet témer per la continuïtat dels nostres recursos hídrics, hem d’esperar que la tardor serà generosa i sabrà sadollar amb escreix la nostra terra, permetent que la vida s’hi desenvolupi en harmonia.

 

A nivell de cada un de nosaltres, la tardor és temps de canvi, fa que les nostres constants vitals baixin en intensitat, preparant-nos així per l’hivern, que és el temps de més quietud de l’any, temps d’introspecció i de silenci, temps de retrobament amb la nostra font de saviesa interior.

 

Per a tots aquells que estem immersos en una societat fonamentada en l’activitat frenètica, sovint se’ns fa difícil copsar els canvis que s’esdevenen a nivell subtil. Per això, és  molt important estar alerta per no perdre el més mínim indici de tot allò que ens fa tocar de peus a terra, de tot allò que ens fa adquirir un major nivell de consciència, de tot allò que ens permet fer passes endavant en el nostre camí de creixement.

 

Visquem la tardor des de la convicció que ens aporta l’equilibri necessari per passar de l’estiu, període de màxima activitat, a l’hivern, període de descans interior, sense traumes; fent-nos capaços d’anar-nos adaptant a les circumstàncies d’una forma serena i assossegada.

 

A cada moment de la nostra vida, tenim a l’abast els elements necessaris per continuar caminant. Només una ment ennuvolada ens impedeix ser conscients de cada instant. Per això, hem de maldar per mantenir la nostra percepció en una atenció constant, defugint, en la mesura del possible, qualsevol distracció que ens impedeixi copsar els esdeveniments.

 

En el dia a dia, estar atent vol dir no perdre en cap moment la consciència dels cos, posant els cinc sentits en la nostra manera de moure’ns, de relacionar-nos, d’estimar els altres.

 

Si som capaços de viure des de la percepció que la nostra fita principal és ser feliços i fer feliços aquells que ens envolten, també serem capaços de viure amb la consciència necessària perquè cada situació, cada indici, cada moviment ens posin a l’abast la informació suficient per desenvolupar-nos amb plenitud, com a éssers humans lliures i satisfets.

 

Regina Ferrando

17 de novembre de 2005