FINALMENT, LA TARDOR
Tot i que a mesura
que passa el temps, sembla que les estacions cada vegada tarden més a arribar,
finalment ens visita la tardor. La tardor és l’estació de l’any que ens prepara
per a la quietud de l’hivern. És l’estació que vesteix la natura amb més
bellesa. A la tardor, un munt de tonalitats envaeixen el paisatge fent-lo digne
d’una pintura impressionista. Val la pena aprofitar aquest temps per
escapar-nos a la muntanya i gaudir plenament de l’espectacle que ens ofereix.
Després d’una
sequera persistent, que ens ha fet témer per la continuïtat dels nostres
recursos hídrics, hem d’esperar que la tardor serà generosa i sabrà sadollar
amb escreix la nostra terra, permetent que la vida s’hi desenvolupi en
harmonia.
A nivell de cada un
de nosaltres, la tardor és temps de canvi, fa que les nostres constants vitals
baixin en intensitat, preparant-nos així per l’hivern, que és el temps de més
quietud de l’any, temps d’introspecció i de silenci, temps de retrobament amb
la nostra font de saviesa interior.
Per a tots aquells
que estem immersos en una societat fonamentada en l’activitat frenètica, sovint
se’ns fa difícil copsar els canvis que s’esdevenen a nivell subtil. Per això,
és molt important estar alerta per no perdre
el més mínim indici de tot allò que ens fa tocar de peus a terra, de tot allò
que ens fa adquirir un major nivell de consciència, de tot allò que ens permet
fer passes endavant en el nostre camí de creixement.
Visquem la tardor
des de la convicció que ens aporta l’equilibri necessari per passar de l’estiu,
període de màxima activitat, a l’hivern, període de descans interior, sense
traumes; fent-nos capaços d’anar-nos adaptant a les circumstàncies d’una forma
serena i assossegada.
A cada moment de la
nostra vida, tenim a l’abast els elements necessaris per continuar caminant.
Només una ment ennuvolada ens impedeix ser conscients de cada instant. Per
això, hem de maldar per mantenir la nostra percepció en una atenció constant,
defugint, en la mesura del possible, qualsevol distracció que ens impedeixi
copsar els esdeveniments.
En el dia a dia,
estar atent vol dir no perdre en cap moment la consciència dels cos, posant els
cinc sentits en la nostra manera de moure’ns, de relacionar-nos, d’estimar els
altres.
Si som capaços de
viure des de la percepció que la nostra fita principal és ser feliços i fer
feliços aquells que ens envolten, també serem capaços de viure amb la
consciència necessària perquè cada situació, cada indici, cada moviment ens
posin a l’abast la informació suficient per desenvolupar-nos amb plenitud, com
a éssers humans lliures i satisfets.
Regina Ferrando
17 de novembre de 2005