ESTAR DE COS PRESENT
L’expressió estar de
cos present s’utilitza, en el llenguatge que acompanya a la mort, com aquell
sentiment de divisió que experimentem en la presència d’un difunt, on queda
palès que aquell cos que tenim al davant ha deixat de ser la persona que havíem
conegut, per passar a ser només un envàs buit. La contemplació d’un difunt ens
manifesta, doncs, la separació del cos d’allò que ha deixat de formar-ne part,
diguem-ne esperit, ànima, energia o allò que més us plagui.
En la nostra vida de
cada dia, quantes vegades estem de cos present, naturalment, no en el seu
sentit estricte, però sí com l’expressió d’una divisió interna que
impossibilitat que la nostra persona gaudeixi plenament d’aquest instant.
Quantes vegades el nostre cos intenta sobreviure aquí, mentre la nostra ment
viatja per espais insospitats.
La separació entre
el cos i la ment, és la causa de la nostra inseguretat, de la nostra
impossibilitat de gaudi, de la nostra impotència, de la nostra incapacitat per
estimar, de la nostra manca de comunicació i de creativitat, del dèficit
d’intuïció i, per tant, de la incapacitat a transcendir-nos a nosaltres
mateixos per fondre’ns amb la Unitat. Com a conseqüència de tot això, la divisió cos - ment és la causa de la
nostra infelicitat.
Convindrem, doncs,
que si volem que la nostra vida sigui plena, haurem d’estar amatents per
detectar com més aviat millor els nostre moments de divisió interior. Haurem de
fer-nos el ferm propòsit de domesticar la nostra ment, perquè sigui la nostra
aliada i no la nostra enemiga. Per aconseguir això, caldrà que parem atenció al
nostre cos, ja que és el gran mestre que sempre ens conduirà al present, doncs
no té cap possibilitat de viure una altra realitat.
Fixeu-vos en cada
vegada que descobriu que esteu distrets, que us estan parlant i no sabeu què us
estan dient, que aneu pel carrer i no us adoneu de qui us passa pel costat, que
arribeu al vespre i no recordeu què heu menjat a l’hora de dinar, que heu d’anar
a buscar el cotxe i no recordeu on l’heu aparcat. Totes aquestes dades, us
donaran la mesura de la vostra divisió, el percentatge de domini de la vostra
ment sobre el vostre cos, la quantitat d’instants que esteu de “cos present”.
Per solucionar aquest
problema, només cal prendre consciència del cos. Cercar estones al dia per
observar amb atenció la nostra respiració, la cadència d’entrada i sortida
d’aire dels nostres pulmons, la cadència dels batecs del nostre cor.
Així, de mica en mica, anirem demostrant a la nostra
ment que no ha de tenir més protagonisme que el cos i que ens ha de permetre
viure centrats en aquest instant. I, també de mica en mica, recuperarem la
confiança en el procés de la vida, el goig, l’autoestima, la capacitat
d’estimar l’altre, de comunicar-nos, de crear, d’intuir i de fondre’ns amb
l’Univers. El fet de viure distrets ens fa pagar un preu molt alt. Proposem-nos
recuperar la vivència de l’aquí i l’ara. Iure de cos present és quelcom molt
semblant a estar mort, perquè ens impedeix ser feliços.
Regina Ferrando
10 de novembre de 2005