ESTAR DE COS PRESENT

 

L’expressió estar de cos present s’utilitza, en el llenguatge que acompanya a la mort, com aquell sentiment de divisió que experimentem en la presència d’un difunt, on queda palès que aquell cos que tenim al davant ha deixat de ser la persona que havíem conegut, per passar a ser només un envàs buit. La contemplació d’un difunt ens manifesta, doncs, la separació del cos d’allò que ha deixat de formar-ne part, diguem-ne esperit, ànima, energia o allò que més us plagui.  

 

En la nostra vida de cada dia, quantes vegades estem de cos present, naturalment, no en el seu sentit estricte, però sí com l’expressió d’una divisió interna que impossibilitat que la nostra persona gaudeixi plenament d’aquest instant. Quantes vegades el nostre cos intenta sobreviure aquí, mentre la nostra ment viatja per espais insospitats.

 

La separació entre el cos i la ment, és la causa de la nostra inseguretat, de la nostra impossibilitat de gaudi, de la nostra impotència, de la nostra incapacitat per estimar, de la nostra manca de comunicació i de creativitat, del dèficit d’intuïció i, per tant, de la incapacitat a transcendir-nos a nosaltres mateixos per fondre’ns amb la Unitat. Com a conseqüència de tot això,  la divisió cos - ment és la causa de la nostra infelicitat.

 

Convindrem, doncs, que si volem que la nostra vida sigui plena, haurem d’estar amatents per detectar com més aviat millor els nostre moments de divisió interior. Haurem de fer-nos el ferm propòsit de domesticar la nostra ment, perquè sigui la nostra aliada i no la nostra enemiga. Per aconseguir això, caldrà que parem atenció al nostre cos, ja que és el gran mestre que sempre ens conduirà al present, doncs no té cap possibilitat de viure una altra realitat.

 

Fixeu-vos en cada vegada que descobriu que esteu distrets, que us estan parlant i no sabeu què us estan dient, que aneu pel carrer i no us adoneu de qui us passa pel costat, que arribeu al vespre i no recordeu què heu menjat a l’hora de dinar, que heu d’anar a buscar el cotxe i no recordeu on l’heu aparcat. Totes aquestes dades, us donaran la mesura de la vostra divisió, el percentatge de domini de la vostra ment sobre el vostre cos, la quantitat d’instants que esteu de “cos present”.

 

Per solucionar aquest problema, només cal prendre consciència del cos. Cercar estones al dia per observar amb atenció la nostra respiració, la cadència d’entrada i sortida d’aire dels nostres pulmons, la cadència dels batecs del nostre cor.

 

Així, de  mica en mica, anirem demostrant a la nostra ment que no ha de tenir més protagonisme que el cos i que ens ha de permetre viure centrats en aquest instant. I, també de mica en mica, recuperarem la confiança en el procés de la vida, el goig, l’autoestima, la capacitat d’estimar l’altre, de comunicar-nos, de crear, d’intuir i de fondre’ns amb l’Univers. El fet de viure distrets ens fa pagar un preu molt alt. Proposem-nos recuperar la vivència de l’aquí i l’ara. Iure de cos present és quelcom molt semblant a estar mort, perquè ens impedeix ser feliços.

 

Regina Ferrando

10 de novembre de 2005