BONS PROPÒSITS

 

Tota la nostra vida és plena de bons propòsits. D’aquells pensaments, sempre en clau de futur, que s’inicien per “hauria de...”, i que ens acompanyen sempre com amics inseparables.

 

Aquests bons propòsits no deixen de ser una solemne pèrdua de temps, perquè per si sols no volen dir res, ens tranquil·litzen la consciència, això sí, però poca cosa més.

 

La clau del nostre progrés com a éssers humans i, alhora, el desllorigador del nostre èxit com a persones, rau, precisament, a canviar la dinàmica d’aquests bons propòsits.

 

Cal fer un esforç per canviar el nostre diàleg intern, substituint els verbs en futur, per verbs en temps present. Cal prendre consciència de la freqüència en què emprem afirmacions en temps futur, per tal de ser capaços de passar a l’acció.

 

Hem d’aprendre a dir-nos a nosaltres mateixos: ja n’hi ha prou de parlar i de pensar  en allò que hauria de ser o en allò que hauria de fer, per passar directament a ser o a fer.

 

Només així serem capaços de trencar les oracions al nostre diàleg intern que, a part d’entorpir el nostre progrés, ens impossibilita gaudir plenament del nostre present.

 

En el moment que siguem capaços de ser allò que volem ser o de fer allò que volem fer, sense donar-hi més voltes i sense ajornar-ho més, el nostre creixement personal no tindrà aturador, guanyant així l’habilitat de ser feliços, perquè ens situarem automàticament en el present.

 

No deixem que la nostra ment freni el nostre progrés. Fem una bona llista de tots aquells bons propòsits que fa anys i panys que ens acompanyen i proposem-nos cada dia fer-ne realitat un. Això vol dir passar a l’acció.

 

No deixem més per a demà la presa de qualsevol decisió. Només caminant demostrarem el nostre moviment. Els bons discursos no són sinònim de progrés. Si no som capaços de fer realitat els nostres millors pensaments, mai aconseguirem que existeixin.

 

Els occidentals som éssers eminentment intel·lectuals, amb una quantitat immensa de recursos a nivell mental. Les nostres mancances inconscients, però, massa sovint ens impossibiliten fer concret el nostre pensament. Així, ens podem passar la vida amb un discurs impecable però amb una realitat de vida que no es correspon amb la nostra perfecció mental.

 

Fem que els nostres millors pensaments es facin realitat. Només així, si tots ens hi esmercem, serem capaços de canviar el món.

 

Regina Ferrando

3 de novembre de 2005