EL DESCANS
Prendre consciència
de la nostra realitat hauria de ser l’objectiu primordial de la nostra
existència. L’inici del curs és un bon moment per confeccionar un programa
acurat d’activitats, que ens permeti evolucionar en el nostre nivell de consciència.
Per fer-lo, és
imprescindible incloure en la nostra vida quotidiana períodes d’inactivitat.
Inactivitat que no significa no fer res, sinó fer tot el contrari d’allò que el
dia a dia ens ofereix.
Així, en una
societat caracteritzada per una activitat frenètica i per uns horaris molt
ajustats, que ens condemnen a arribar al final de cada dia sense esma per a
res, hem de fer el possible per incloure-hi estones de recés, això és, estones
que ens permetin viatjar al nostre interior, per tal de poder gaudir de l’oceà
de pau interior que rau en el fons de la nostra consciència.
La vida plena esdevé quan intercalem períodes de
descans en el nostre brogit diari. Això, que sembla molt fàcil, degut a la
nostra educació i a la nostra naturalesa, és una assignatura pendent per a la
gran majoria d’occidentals.
Acostumem a associar
no fer res a perdre el temps, quan en realitat no fer res ens permet
reequilibrar la nostra energia, millorant així les nostres condicions de vida i
afavorint, per tant, que la nostra activitat sigui més eficaç.
Acostumem a associar
el lleure als caps de setmana, oblidant-nos del tema durant els dies
laborables. Això fa que, massa sovint, la tensió acumulada no ens permeti ni
tan sols refer-nos, condemnant-nos a començar cada dilluns un xic més afeblits
que el dilluns anterior.
Aquesta realitat és
prou subtil com per fer-se imperceptible als nostres ulls i, quan ens n’adonem,
ja hem perdut tanta energia que la recuperació cada cop és més difícil, posant
en perill la nostra salut.
No n’hi ha prou a
descansar els caps de setmana. Cal intercalar en el dia a dia estones de
descans. Si anem al llit massa cansats, el repòs nocturn no és eficaç. Cal
assegurar-se que anem a dormir completament relaxats i aquesta és una fita a
aconseguir. Aquest ha de ser el nostre cavall de batalla.
Seria ideal que, per
cada hora de feina, fóssim capaços de fer cinc minuts de descans. Cinc minuts
dedicats a prendre consciència del nostre cos, realitzant unes quantes
respiracions profundes i aconseguint, així, viure relaxats.
Aquesta és l’única
manera de viure en harmonia amb allò que la nostra persona precisa per
desenvolupar-se. La solució és a les nostres mans, només cal proposar-s’ho. Si
nosaltres no ho fem, ningú no ho farà per nosaltres.
Regina Ferrando
15 de setembre de 2005