EL DESCANS

 

Prendre consciència de la nostra realitat hauria de ser l’objectiu primordial de la nostra existència. L’inici del curs és un bon moment per confeccionar un programa acurat d’activitats, que ens permeti evolucionar en el nostre nivell de consciència.

 

Per fer-lo, és imprescindible incloure en la nostra vida quotidiana períodes d’inactivitat. Inactivitat que no significa no fer res, sinó fer tot el contrari d’allò que el dia a dia ens ofereix.

 

Així, en una societat caracteritzada per una activitat frenètica i per uns horaris molt ajustats, que ens condemnen a arribar al final de cada dia sense esma per a res, hem de fer el possible per incloure-hi estones de recés, això és, estones que ens permetin viatjar al nostre interior, per tal de poder gaudir de l’oceà de pau interior que rau en el fons de la nostra consciència.

 

La  vida plena esdevé quan intercalem períodes de descans en el nostre brogit diari. Això, que sembla molt fàcil, degut a la nostra educació i a la nostra naturalesa, és una assignatura pendent per a la gran majoria d’occidentals.

 

Acostumem a associar no fer res a perdre el temps, quan en realitat no fer res ens permet reequilibrar la nostra energia, millorant així les nostres condicions de vida i afavorint, per tant, que la nostra activitat sigui més eficaç.

 

Acostumem a associar el lleure als caps de setmana, oblidant-nos del tema durant els dies laborables. Això fa que, massa sovint, la tensió acumulada no ens permeti ni tan sols refer-nos, condemnant-nos a començar cada dilluns un xic més afeblits que el dilluns anterior.

 

Aquesta realitat és prou subtil com per fer-se imperceptible als nostres ulls i, quan ens n’adonem, ja hem perdut tanta energia que la recuperació cada cop és més difícil, posant en perill la nostra salut.

 

No n’hi ha prou a descansar els caps de setmana. Cal intercalar en el dia a dia estones de descans. Si anem al llit massa cansats, el repòs nocturn no és eficaç. Cal assegurar-se que anem a dormir completament relaxats i aquesta és una fita a aconseguir. Aquest ha de ser el nostre cavall de batalla.

 

Seria ideal que, per cada hora de feina, fóssim capaços de fer cinc minuts de descans. Cinc minuts dedicats a prendre consciència del nostre cos, realitzant unes quantes respiracions profundes i aconseguint, així, viure relaxats.

 

Aquesta és l’única manera de viure en harmonia amb allò que la nostra persona precisa per desenvolupar-se. La solució és a les nostres mans, només cal proposar-s’ho. Si nosaltres no ho fem, ningú no ho farà per nosaltres.

 

Regina Ferrando

15 de setembre de 2005