LA CRISPACIÓ
La crispació és una reacció natural de les
persones sotmeses a ambients
estressants i a situacions límit. Podríem dir, també, que és el preludi de l’agressivitat i, com a tal, gens recomanable, si es tracta de fer
un rànking dels nostres millors comportaments compulsius.
La crispació cal
situar-la en la col·lecció de sensacions
que cal evitar, si no volem que la nostra vida i les nostres relacions vagin pel pedregar.
Podríem dir, doncs, que la crispació és un dels llumins
que encén aquella part més primitiva del nostre cervell, el cervell rèptil, que ens pot convertir en un instant en els energúmens més insospitats que haguem pogut conèixer.
Ateses les
característiques de la crispació, hem d’evitar-la sempre que ens sigui possible
i, en cap cas, fomentar-la de forma conscient. Cal estar amatents, doncs, a
l’ambient generat per algun partit polític que, per aconseguir els seus
objectius, fa del foment de la crispació la seva bandera. Així, amb insults i
mentides crea, expressament, divisió i malestar a la societat.
No podem restar
indiferents a manipulacions d’aquesta mena i, sempre que ens sigui possible,
hem de denunciar-les i rebutjar-les públicament. No podem acceptar, de cap de
les maneres, que tot s’hi val a l’hora d’aconseguir un objectiu. El foment de
la crispació social és una arma molt perillosa i, com la resta d’armes, cal
rebutjar-la des del pacifisme més constructiu.
És convenient que,
si escollim fer gala d’éssers
humans evolucionats, conreem dins nostre
les llavors de pau necessàries per contrarestar els impulsos de la societat abassegadora que ens ha tocat viure.
No sempre podrem evitar la crispació, però sí que podem tenir eines
per gestionar-la en el moment
que entri en l’escena de la
nostra vida.
El creixement
personal no tracta de com aïllar-se de la societat, perquè la societat no ens afecti, sinó
que tracta de la forma d’adquirir
les eines necessàries per viure immersos
en la societat, gestionant adequadament les nostres emocions. Es tracta, en
definitiva, d’adquirir la capacitat
d’estar bé en qualsevol situació, des del convenciment que estar bé o no,
no és més que una decisió personal, aliena a la nostra
circumstància.
Si volem que la nostra societat evolucioni, l’única cosa que podem
fer és procurar evolucionar de forma individual. Cada
un de nosaltres té la missió,
personal i intransferible, de procurar ser un ésser humà complet. Només així, amb la suma de
les evolucions de cada un dels
que formem part de la humanitat, podrem fer que la nostra societat esdevingui més justa i més solidària. Només
així, podrem fer realitat el nostre gran somni:
aconseguir ser feliços i fer feliços aquells que ens envolten.
Regina Ferrando
7 de juliol de
2005