QUÈ ESPEREM PER SER FELIÇOS?

Cada any, l’arribada de l’estiu ens obre les finestres de l’esperança. Finalment hem aconseguit passar un any més i tenim davant nostre el projecte més engrescador de l’any: les vacances. Com cada any, aquest també farem tot el possible per desconnectar-nos de la realitat quotidiana i esmerçar-nos a realitzar allò que tant desitgem: fugir de la rutina i passar-ho bé.

Sabem, però, que les vacances ocupen un espai de temps limitat i que un cop acabades haurem de tornar a la feina, a l’escola, a la realitat.

Les vacances ens confereixen un esperit especial, l’esperit d’aprofitar el temps, de viure amb plenitud cada un dels instants, precisament perquè sabem que acabaran i que haurem d’esperar un altre any per poder tornar a gaudir-ne.

La possibilitat de gaudi, però, hauria de formar part de la nostra vida quotidiana. És una capacitat inherent a la nostra persona i és una llàstima que molts de nosaltres només la fem servir durant els caps de setmana o durant les vacances. La capacitat de gaudi és aquella part de nosaltres mateixos que ens possibilita sentir plaer en qualsevol instant de la nostra vida.

I el plaer és la capacitat que va més lligada amb la felicitat. Així, doncs, què esperem per ser feliços?, cal que esperem amb candeletes el cap de setmana o les vacances per tal de gaudir plenament del present?

A mesura que aprofundim en el nostre creixement personal, ens adonem que la possibilitat de gaudir de cada instant de la nostra vida, no és més que una elecció personal i intransferible, que no depèn de res del nostre entorn sinó del nostre estat interior i del nostre encert a l’hora d’escollir les nostres emocions.

Podem escollir viure la vida com un instant que en succeeix un altre, sense massa diferència entre ells, o bé podem decidir viure cada instant com una nova possibilitat d’evolució, de gaudi, de felicitat. Podem viure la vida quotidiana com un mal menor o com una sentència que ens ha tocat viure, o bé viure-la des del sentiment d’agraïment per totes les possibilitats que dia a dia ens ofereix.

Com sempre, l’elecció és nostra. Cada una de les situacions que vivim es poden encarar des d’una infinitat de possibilitats. Si cada vegada intentem viure-les des d’una perspectiva diferent, farem que la nostra vida sigui una font inesgotable de divertiment. Viurem cada instant com si fos acabat d’estrenar. Gaudirem plenament del present i, el més important de tot, no caldrà que esperem res per ser feliços, perquè ens adonarem de la veritable realitat: no hi ha dos instants exactament iguals a la nostra vida. Només així, podrem fer vacances tot l’any, vivint amb fruïció cada situació, cada feina, cada encontre, cada mirada, cada paraula, cada gest. No esperem més per ser feliços!

Regina Ferrando

30 de juny de 2005