EIXAMPLEM L’HORITZÓ

 

Avui viurem la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu, la nit màgica. La nit que enceta la nostra etapa més pública de l’any. És el temps en què la meteorologia ens convida a sortir al carrer cap al tard per passejar o fer una xerrada amb amics a la terrassa d’algun bar. Comença l’època de l’any de més activitat, de més contacte amb els altres. Hem d’anar a treballar com sempre, però ens costa menys llevar-nos i per l’ambient comença a córrer flaire de vacances.

 

Tot això ens ho porta cada any, puntualment, Sant Joan. És com una injecció d’esperança, d’optimisme, de ganes de viure. És l’hora de recollir els fruits de la llarga letargia de l’hivern, coronada amb la florida de la primavera.

 

Si l’hivern és temps de recolliment, de revisió, de correcció de desviacions, i la primavera ens serveix per plantar noves llavors, per projectar els nostres desigs, amb l’estiu ens arriba la collita del foc nou, la consecució material de tot allò que ens havíem proposat. Per això, la nit de Sant Joan, s’acostumen a celebrar rituals de purificació i d’aquí la importància del foc, com a element que tot ho sublima.

 

Cal que aprofitem aquesta nit, per desfer-nos de tot allò que no ens deixa créixer, per llençar al foc tots els ressentiments, totes les culpes, totes les pors i, perquè no, totes les nostàlgies. Només així aconseguirem purificar la nostra ment, transformant-la de la nostra rèmora a la nostra aliada més fidel. Així, amb la ment i el cos harmonitzats, serem capaços d’encetar l’estiu amb una capacitat de gaudi immaculada.

 

I un cop purificats, només resta obrir-nos a la vida. Compartir el nostre goig amb tots aquells que ens envolten, gaudir plenament de la natura que vessa la seva exuberància al nostre pas. Eixamplem el nostre horitzó de la mirada fita en el melic, dels temps de recolliment,  a una visió global del món i de tot allò que s’hi mou.

 

Que la nostra vida sigui satisfactòria, només depèn de nosaltres. De la nostra capacitat d’aprofitar totes les oportunitats i prendre nota de la lliçó que ens aporten. De la nostra capacitat de compartir els nostres missatges amb els missatges que, tots aquells que ens envolten, tenen per a nosaltres. De la capacitat d’expressar el nostre amor apassionat, sempre latent en nosaltres i desitjós sortir fora per fondre’s amb l’amor dels altres.

 

Rebem, doncs, l’estiu amb tota la litúrgia que es mereix i amb el ferm convenciment que sabrem aprofitar-ne fins la darrera engruna. La nostra evolució com a éssers humans, depèn del progrés, tan subtil com vulgueu, que es va succeint en el decurs del temps, dia rere dia, estació rere estació.

 

Mentre el nostre cor batega, la vida ens ofereix, a cada instant, una possibilitat de goig. No permetem que s’escoli sense haver-ne extret tot el suc.

 

Regina Ferrando

23 de juny de 2005