EIXAMPLEM L’HORITZÓ
Avui viurem la nit més curta de l’any, el
solstici d’estiu, la nit màgica. La nit que enceta la nostra etapa més pública
de l’any. És el temps en què la meteorologia ens convida a sortir al carrer cap
al tard per passejar o fer una xerrada amb amics a la terrassa d’algun bar.
Comença l’època de l’any de més activitat, de més contacte amb els altres. Hem
d’anar a treballar com sempre, però ens costa menys llevar-nos i per l’ambient
comença a córrer flaire de vacances.
Tot això ens ho porta cada any,
puntualment, Sant Joan. És com una injecció d’esperança, d’optimisme, de ganes
de viure. És l’hora de recollir els fruits de la llarga letargia de l’hivern,
coronada amb la florida de la primavera.
Si l’hivern és temps de recolliment, de
revisió, de correcció de desviacions, i la primavera ens serveix per plantar
noves llavors, per projectar els nostres desigs, amb l’estiu ens arriba la
collita del foc nou, la consecució material de tot allò que ens havíem
proposat. Per això, la nit de Sant Joan, s’acostumen a celebrar rituals de
purificació i d’aquí la importància del foc, com a element que tot ho sublima.
Cal que aprofitem aquesta nit, per
desfer-nos de tot allò que no ens deixa créixer, per llençar al foc tots els
ressentiments, totes les culpes, totes les pors i, perquè no, totes les
nostàlgies. Només així aconseguirem purificar la nostra ment, transformant-la
de la nostra rèmora a la nostra aliada més fidel. Així, amb la ment i el cos
harmonitzats, serem capaços d’encetar l’estiu amb una capacitat de gaudi
immaculada.
I un cop purificats, només resta obrir-nos
a la vida. Compartir el nostre goig amb tots aquells que ens envolten, gaudir
plenament de la natura que vessa la seva exuberància al nostre pas. Eixamplem
el nostre horitzó de la mirada fita en el melic, dels temps de
recolliment, a una visió global del món
i de tot allò que s’hi mou.
Que la nostra vida sigui satisfactòria,
només depèn de nosaltres. De la nostra capacitat d’aprofitar totes les
oportunitats i prendre nota de la lliçó que ens aporten. De la nostra capacitat
de compartir els nostres missatges amb els missatges que, tots aquells que ens
envolten, tenen per a nosaltres. De la capacitat d’expressar el nostre amor
apassionat, sempre latent en nosaltres i desitjós sortir fora per fondre’s amb
l’amor dels altres.
Rebem, doncs, l’estiu amb tota la litúrgia
que es mereix i amb el ferm convenciment que sabrem aprofitar-ne fins la
darrera engruna. La nostra evolució com a éssers humans, depèn del progrés, tan
subtil com vulgueu, que es va succeint en el decurs del temps, dia rere dia,
estació rere estació.
Mentre el nostre cor batega, la vida ens
ofereix, a cada instant, una possibilitat de goig. No permetem que s’escoli
sense haver-ne extret tot el suc.
Regina Ferrando
23 de juny de 2005