EDUCAR AMB L’EXEMPLE

 

Quins valors té la nostra societat?, quins valors infonem als nostres infants?, com hem d’educar?, què cal fer per ser bons pares i bons mestres? Heus ací preguntes clau que la nostra societat es fa cada vegada més, davant la realitat que es detecta en l’observació de part de la nostra joventut, poc motivada, desencisada i que passa de tot.

 

Els infants i els joves no són més que una reproducció exacta dels tarannàs de pares i educadors. Podríem dir: digues-me com són els teus fills i et diré com ets. Tot i que aquesta afirmació se’ns faci difícil d’assumir, seria bo que no defugíssim el nostre grau de responsabilitat en l’educació. Els infants, des de ben petits enregistren religiosament les formes de fer dels pares. No tant allò que els diuen, sinó allò que fan. Amb això, podem concloure que, per educar, no cal fer grans discursos, sinó que cal ser honestos amb nosaltres mateixos i amb els altres, si volem que els nostres fills conreïn l’honestedat. Hem de ser sincers, si no volem que els nostres fills diguin mentides. Hem de ser respectuosos si desitgem que els nostres fills ho siguin. Aquesta és, doncs, la millor pedagogia: educar amb l’exemple.

 

Així, doncs, per arribar a ser bons educadors, pares i mestres, hem de procurar ser persones completes. Persones conscients del seu camí de creixement, persones coneixedores de les seves mancances, persones que no s’avergonyeixen d’elles mateixes, persones que, per tant, són capaces de mostrar-se tal com són. Aquests són els valors més importants que podem ensenyar als nostres infants i només podem fer-ho des de la sinceritat, des de l’honestedat i des de la humilitat .

 

Mentre no siguem capaços de ser coherents amb allò que pensem, allò que diem i allò que fem. Mentre seguim dient sí quan cal dir no i, el més important, mentre no siguem capaços d’encaixar amb normalitat un no per resposta. Mentre ens entossudim a disfressar-nos de persones diferents d’allò que som, simplement per agradar als altres,  no podrem transmetre valors autèntics. Aquesta és la causa de la manca de valors a la nostra societat. Aquesta és la causa d’haver creat una societat superficial i de cara a la galeria, sovint mancada d’autenticitat.

 

Per molt que els mestres s’hi dediquin, es fa difícil que surtin fills respectuosos de pares que no es respecten entre ells. Així mateix, de pares que no s’estimen des de la llibertat, es fa difícil que en surtin adults que sàpiguen estimar sense dependències.

 

De tot això, se’n desprèn que la millor manera de ser bons pares i bons educadors rau a fer tot el possible per ser, en primer lloc, bones persones. A estimar i respectar sense necessitat de parlar ni d’amor ni de respecte. A tractar els infants i adolescents amb la delicadesa que els pertoca. Es tracta, doncs, d’aprendre a fer allò que voldríem que fessin els nostres fills. Si ho aconseguim, la resta arribarà sense que nosaltres haguem de fer el més mínim esforç.

 

Regina Ferrando

16 de juny de 2005