LA MEDITACIÓ

 

La nostra manera de fer habitual consisteix a transcórrer els nostres dies en un estat de permanent dissociació. Mentre una part de nosaltres mateixos realitza alguna tasca quotidiana, en general de manera mecànica i repetitiva, la nostra ment divaga per altres temps i espais, aliens al moment present i vital. Molt poques vegades fem les coses realment connectats amb l'activitat en qüestió; per contra, gairebé sempre estem llançats mentalment cap a allò que vindrà després

 

Daniel Taroppio, psicòlic clinic, il·lustra perfectament aquesta manera de fer així: Conduïm el nostre cotxe per a arribar a casa. Ens banyem per a estar nets. Treballem per a guanyar diners. Mentrestant, pensant que arribarem a casa, que estarem nets o en el diners que guanyarem, ens perdem el senzill plaer quotidià de conduir un cotxe només per conduir-lo, gaudint d'una bona música, del sol, d'un paisatge o del senzill plaer del moviment. Ens perdem la delícia de banyar-nos només per banyar-nos, gaudint del contacte amb l'aigua, de les carícies de l'escuma, de les aromes de les essències i de l'ambient oníric dels llocs plens de vapor (fins a quin punt pot resultar màgic, ho demostra el fet que en alguns monestirs antics, els seus membres eren obligats a banyar-se vestits, a fi que no “caiguessin en les urpes de la corporalitat”). De la mateixa manera ens perdem l'oportunitat de treballar en ple contacte amb els materials del nostre treball, amb la nostra creativitat o amb els nostres clients, companys o alumnes. Per a la majoria de les persones, tot el que passa en els seus treballs és un obstacle que cal superar per a arribar a l'anhelada meta d'acabar i anar-se’n. Però passa que en anar-se’n la meta passa a ser arribar a casa. En arribar a casa la meta passa a ser acabar de fer el menjar. En acabar-la la meta és menjar-se’l. En menjar-se’l la meta és rentar els plats (uf! rentar els plats.....) llavors la meta és acabar aviat per a anar-nos-en a descansar... però el més segur és que quan intentem relaxar-nos sorgeix la consciència que l’endemà cal tornar al treball, i llavors ja estem de nou allí.

 

Aquest fatídic cercle viciós de la ment projectada permanentment cap a un altre temps i lloc, és el que es resol amb la meditació. La meditació consisteix en l'habilitat natural i senzilla d'estar presents en els nostres petits actes quotidians, resolent la angoixant acceleració de la nostra ment i l'enorme desgast que això ens produeix.

 

La ment quieta i desperta és la ment que ha resolt la permanent angoixa que produeix viure comparant el que faig amb allò que podria estar fent; el que tinc amb allò que m'agradaria tenir i el que sento amb allò que hauria de sentir. La meditació és, doncs, l’eina que ens permetrà, a nosaltres occidentals, recuperar el gaudi ple de cada instant de la nostra vida.

 

Es tracta, doncs, d’aprendre a viure, amb plena consciència, cada instant de la nostra vida. Només així recuperarem el gaudi ple i serem capaços de viure satisfets.

 

Regina Ferrando

26 de maig de 2005