LA MEDITACIÓ
La nostra manera de fer habitual consisteix a transcórrer els
nostres dies en un estat de permanent dissociació. Mentre una part de nosaltres
mateixos realitza alguna tasca quotidiana, en general de manera mecànica i
repetitiva, la nostra ment divaga per altres temps i espais, aliens al moment
present i vital. Molt poques vegades fem les coses realment connectats amb
l'activitat en qüestió; per contra, gairebé sempre estem llançats mentalment
cap a allò que vindrà després
Daniel Taroppio, psicòlic clinic,
il·lustra perfectament aquesta manera de fer així: Conduïm el nostre cotxe per a arribar a casa. Ens banyem per a
estar nets. Treballem per a guanyar diners. Mentrestant, pensant que arribarem
a casa, que estarem nets o en el diners que guanyarem, ens perdem el senzill
plaer quotidià de conduir un cotxe només per conduir-lo, gaudint d'una bona
música, del sol, d'un paisatge o del senzill plaer del moviment. Ens perdem la
delícia de banyar-nos només per banyar-nos, gaudint del contacte amb l'aigua,
de les carícies de l'escuma, de les aromes de les essències i de l'ambient
oníric dels llocs plens de vapor (fins a quin punt pot resultar màgic, ho
demostra el fet que en alguns monestirs antics, els seus membres eren obligats
a banyar-se vestits, a fi que no “caiguessin en les urpes de la corporalitat”).
De la mateixa manera ens perdem l'oportunitat de treballar en ple contacte amb
els materials del nostre treball, amb la nostra creativitat o amb els nostres
clients, companys o alumnes. Per a la majoria de les persones, tot el que passa
en els seus treballs és un obstacle que cal superar per a arribar a l'anhelada
meta d'acabar i anar-se’n. Però passa que en anar-se’n la meta passa a ser
arribar a casa. En arribar a casa la meta passa a ser acabar de fer el menjar.
En acabar-la la meta és menjar-se’l. En menjar-se’l la meta és rentar els plats
(uf! rentar els plats.....) llavors la meta és acabar aviat per a anar-nos-en a
descansar... però el més segur és que quan intentem relaxar-nos sorgeix la consciència
que l’endemà cal tornar al treball, i llavors ja estem de nou allí.
Aquest fatídic cercle viciós de la ment projectada permanentment
cap a un altre temps i lloc, és el que es resol amb la meditació. La meditació
consisteix en l'habilitat natural i senzilla d'estar presents en els nostres
petits actes quotidians, resolent la angoixant acceleració de la nostra ment i
l'enorme desgast que això ens produeix.
La ment quieta i desperta és la ment que ha resolt la permanent angoixa
que produeix viure comparant el que faig amb allò que podria estar fent; el que
tinc amb allò que m'agradaria tenir i el que sento amb allò que hauria de
sentir. La meditació és, doncs, l’eina que ens permetrà, a nosaltres
occidentals, recuperar el gaudi ple de cada instant de la nostra vida.
Es tracta, doncs, d’aprendre a viure,
amb plena consciència, cada instant de la nostra vida. Només així recuperarem
el gaudi ple i serem capaços de viure satisfets.
Regina Ferrando
26 de maig de
2005