PATERNALISME
El nostre model de societat
s’està convertint cada vegada més en un model paternalista. Un model que
intenta solucionar tots els conflictes a cop de llei, com si pel fet de
legislar tot es posés a lloc. Els nostres governants no tenen cap interès a
resoldre els conflictes des de la base, que és on la majoria de vegades
s’originen. En lloc de destinar més recursos a l’educació, a l’eliminació de la
pobresa, a la prevenció, es dediquen a fer lleis i a omplir presons.
Les tasques preventives, avui
per avui, estan en mans dels ajuntaments i aquests són els ens que reben menys
recursos per poder realitzar-les. Així, mentre a nivell estatal i autonòmic els
nostres polítics teoritzen, legislen i fan filosofia, als polítics dels
ajuntaments els toca ballar amb la realitat pura i dura, amb les bosses de
pobresa, amb la integració dels immigrants, amb la prevenció de la delinqüència
juvenil, amb l’augment constant de persones dependents, ...
Cal esperar que, de mica en
mica, els nostres polítics d’élite aniran baixant al món dels mortals i, en
lloc de perdre el temps barallant-se als parlaments per qüestions purament
personalistes, se centraran en la política eminentment pràctica, aquella
política que resol conflictes, en lloc d’ajornar-los o bé d’obviar-los; aquella
política que no es nodreix de grans discursos sinó d’obres senzilles,
insignificants i quotidianes que resolen problemes concrets.
No oblidem, però, que els
polítics no són més que un mostrari de totes aquelles persones que formem part
de la societat. Quantes vegades ens adonem que parlem molt però que fem poc.
Tots tenim una certa inclinació a teoritzar, a judicar, a criticar, a difamar
i, poques vegades, passem a l’acció que resol problemes. Per exemple: diem que
el poble està brut perquè l’ajuntament no neteja, o bé que es destrueix el
mobiliari urbà perquè la policia no vigila. Poques vegades pensem que el poble
està brut perquè ciutadans com nosaltres l’embruta i que el mobiliari urbà es
malmet perquè ciutadans que no han estat educats en el respecte el malmeten.
En la mesura que tots i
cadascun de nosaltres ens fem responsables dels nostres actes; en la mesura que
siguem capaços de respectar-nos i de respectar els altres; en la mesura que
deixem de donar la culpa als altres de la nostra vida, serem capaços d’anar
creant un món més just en el què cada vegada seran menys necessàries les lleis,
les multes, les denúncies i les presons.
El problema de fons és,
doncs, un problema de respecte. Si fóssim capaços d’anar per la vida amb la
cura necessària per no lesionar-nos ni lesionar els altres, això és, si ens
relacionéssim o conduíssim el cotxe des de la pau interior, si respectéssim la
natura i tot allò que ens envolta, si no malbaratéssim l’energia, no caldria
que perdéssim ni un minut a redactar lleis preventives i repressives. No podem
continuar defugint la nostra responsabilitat i, alhora, criticar els polítics
perquè no ens solucionen els problemes.
Regina Ferrando
19 de maig de
2005