DARFUR I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

 

A l’era de la comunicació, tenim la impressió que estem assabentats de tot en tot moment, però la realitat última és que només ens assabentem d’allò que els mitjans de comunicació trien per a nosaltres, que no és tot. Furgant a Internet, m’he trobat amb la informació que transcric:

 

“El febrer de 2003 esclata als tres estats de Darfur, a l’oest del Sudan, un conflicte, que esdevé el focus principal de tensió del país i pot posar en perill els precaris pactes per a una pau entre el nord i el sud. En pocs mesos els conflictes tribals que des de fa vint anys caracteritzen l’actualitat de Darfur es van transformar en una guerra civil mortífera, que ha derivat en la major catàstrofe humanitària del món. L’enfrontament tenia com a arrel la històrica l’animadversió que es professen àrabs i africans, els quals al Sudan es coneixen respectivament com a “els fills del Nil” i “els fills de l’Oest”.


Darfur té el seu nom per l’ètnia fur, poble de camperols negres que viu en el massís muntanyós al centre del país. Aquest grup dominava un regne durant molt de temps independent, incorporat al Sudan el 1916. Al centre i al sud, fora de les zones muntanyoses més fèrtils, tribus de pastors i poblacions camperoles conviuen amb enfrontaments regulars, particularment quan les pluges són escasses. Les tribus “àrabs” són generalment nòmades, camelleres al nord, vaqueres al sud. Les tribus “africanes” són, de vegades, pastores, però principalment camperoles. La crònica de Darfur s’ha escrit de conflictes entre ramaders, a la recerca d’aigua i pastura, i camperols que protegeixen els seus camps i els seus pocs béns. Els pastors nòmades àrabs i els agricultors sedentaris africans han vist els darrers anys com les seves disputes s’intensificaven a causa de la manca d’aigua i l’explosió demogràfica que han aguditzat el conflicte.


Per pal·liar l’avançament creixent dels àrabs i denunciar l’abandonament que pateix la regió, els fur van decidir al començament del 2003 alçar-se en armes. L’Exèrcit d’Alliberament del Sudan i el Moviment per a la Justícia i la Igualtat van dirigir la revolta contra el Govern central, que va respondre armant les milícies dels Janjawid, forces paramilitars integrades per tribus àrabs que des d’aleshores fustiguen la població negra, forçada a fugir. Els atacs de matinada, els pobles incendiats, rutes tallades, saqueig de ramats, districtes vedats a les organitzacions humanitàries han provocat el desplaçament d’un milió de persones i milers de morts.”

(http://esiweb1a.esi.tsai.es/observatorio/mostrarDossier_c.htm?num_dossier=75).

 

Conflictes com aquest que han produït, l’any passat, que més de 18.000 persones morissin de fam, ens han de fer prendre consciència de la nostra realitat al món. I, al marge de la nostra impotència per solucionar-los, ens han de convertir en éssers humans conscients i respectuosos amb tot allò que ens envolta. No podem continuar vivint en la inconsciència, malbaratant els recursos i el medi ambient, mentre hi hagi una sola persona al món que pugui morir de fam.

 

Es tracta possiblement de començar a aprendre a viure amb allò que és estrictament necessari, perquè, un dia o altre, haurem de compartir els nostres béns amb els nostres germans que, pel fet d’haver nascut en un altre indret, es veuen privats del més indispensable que els permeti compartir amb nosaltres la qualitat d’éssers humans. I, mentre la política internacional no ho faci possible, podem també aprendre a viure contents i agraïts amb tot allò que la vida ens ha donat, valorant en la mesura justa la realitat de fer quatre àpats al dia i, en canvi, viure sense sentir-nos satisfets.

 

Regina Ferrando

5 de maig de 2005