RELACIONS PACÍFIQUES

 

El nostre grau d’equilibri entre els paràmetres pau – violència, es fa patent en les nostres relacions. Generalment, entenem com a violents els actes que s’esdevenen a les guerres, als atemptats, als assassinats. Però hi ha actes de violència molt més subtils, que no per això deixen de ser violents i que tots i cadascun de nosaltres som susceptibles de cometre’ls.

 

Cada vegada que manem, cada vegada que renyem, cada vegada que judiquem, sigui en contra de nosaltres mateixos o dels altres, estem actuant des de la violència, i aquests comportaments no fan més que crear reaccions violentes, perquè són actes generats des de l’enuig i la confusió interiors i no des de la pau.

 

La nostra pau interior és el fonament de les nostres relacions pacífiques. Qualsevol acte realitzat des del desequilibri emocional general comportaments violents. Quan estem enutjats reaccionem en contra de nosaltres mateixos i dels altres.

 

Només quan aprenem a gestionar les nostres emocions destructives, només quan som capaços de preguntar-nos si allò que anem a fer generarà pau o conflicte, aconseguim transformar les nostres accions.

 

Aquest aprenentatge requereix una consciència activa de tot allò que passa en el nostre interior, precisa d’una anàlisi constant de les nostres emocions i de saber-les reconduir i gestionar. Només quan aprenem a aturar les nostres accions mentre estem torbats, prioritzant el retrobament de la nostra pau interior abans d’actuar, som capaços de relacionar-nos amb els altres sense possibilitat d’agredir-los inútilment.

 

Això ens permet omplir la nostra vida i el nostre entorn de pau, ja que la no generació d’accions violentes implica que els altres no ens responguin des de la violència i, així, de mica en mica, anem aconseguint un entorn pacífic, anem construint un oasi de pau a la nostra vida. En la mesura que tots els habitants del planeta tinguem aquesta actitud, la pau serà una realitat cada vegada més intensa i més real.

 

No es tracta, doncs, que esperem la pacificació del planeta de forma espontània, com si es tractés de quelcom aliè a la nostra persona, sinó d’aportar accions pacífiques a cada un dels instants de la nostra vida.

 

En la mesura que siguem capaços de ser justos amb nosaltres mateixos i amb els altres, contribuirem a augmentar la justícia de la nostra societat. En la mesura que omplim la nostra vida i la dels que ens envolten d’accions pacífiques, contribuirem a la pacificació del planeta. I, per sobre de tot, no defugim la nostra responsabilitat ni la deleguem en mans d’altri. No podem oblidar que tots i cadascun de nosaltres som protagonistes de la història universal.

 

Regina Ferrando

28 d’abril de 2005