RELACIONS PACÍFIQUES
El nostre grau d’equilibri entre els paràmetres pau –
violència, es fa patent en les nostres relacions. Generalment, entenem com a
violents els actes que s’esdevenen a les guerres, als atemptats, als
assassinats. Però hi ha actes de violència molt més subtils, que no per això
deixen de ser violents i que tots i cadascun de nosaltres som susceptibles de
cometre’ls.
Cada vegada que manem, cada vegada que renyem, cada
vegada que judiquem, sigui en contra de nosaltres mateixos o dels altres, estem
actuant des de la violència, i aquests comportaments no fan més que crear
reaccions violentes, perquè són actes generats des de l’enuig i la confusió
interiors i no des de la pau.
La nostra pau interior és el fonament de les nostres
relacions pacífiques. Qualsevol acte realitzat des del desequilibri emocional
general comportaments violents. Quan estem enutjats reaccionem en contra de
nosaltres mateixos i dels altres.
Només quan aprenem a gestionar les nostres emocions
destructives, només quan som capaços de preguntar-nos si allò que anem a fer
generarà pau o conflicte, aconseguim transformar les nostres accions.
Aquest aprenentatge requereix una consciència activa de
tot allò que passa en el nostre interior, precisa d’una anàlisi constant de les
nostres emocions i de saber-les reconduir i gestionar. Només quan aprenem a
aturar les nostres accions mentre estem torbats, prioritzant el retrobament de
la nostra pau interior abans d’actuar, som capaços de relacionar-nos amb els
altres sense possibilitat d’agredir-los inútilment.
Això ens permet omplir la nostra vida i el nostre entorn
de pau, ja que la no generació d’accions violentes implica que els altres no
ens responguin des de la violència i, així, de mica en mica, anem aconseguint
un entorn pacífic, anem construint un oasi de pau a la nostra vida. En la
mesura que tots els habitants del planeta tinguem aquesta actitud, la pau serà
una realitat cada vegada més intensa i més real.
No es tracta, doncs, que esperem la pacificació del
planeta de forma espontània, com si es tractés de quelcom aliè a la nostra
persona, sinó d’aportar accions pacífiques a cada un dels instants de la nostra
vida.
En la mesura que siguem capaços de ser justos amb
nosaltres mateixos i amb els altres, contribuirem a augmentar la justícia de la
nostra societat. En la mesura que omplim la nostra vida i la dels que ens
envolten d’accions pacífiques, contribuirem a la pacificació del planeta. I,
per sobre de tot, no defugim la nostra responsabilitat ni la deleguem en mans
d’altri. No podem oblidar que tots i cadascun de nosaltres som protagonistes de
la història universal.
Regina Ferrando
28 d’abril de 2005