ELS TÒPICS TÍPICS

 

De ben joves ens han ensenyat que ens havíem d’esforçar per poder ser persones de profit; que qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla; que aquesta vida és una vall de llàgrimes, i que a aquest món hi hem vingut a patir. Que la millor defensa és un bon atac, que tots els homes són iguals, que les coses bones no duren i que més val boig conegut que savi per conèixer. Tots aquests tòpics formen part del nostre inconscient col·lectiu i d’una forma compulsiva conformen la nostra manera de veure el món.

 

Val la pena, però, que com més aviat millor ens adonem que res no es pot generalitzar i que, massa sovint, els tòpics no són més que afirmacions falses que ens encasellen i ens impedeixen elegir lliurement els nostres pensaments i les nostres accions.

 

Cada vegada que recorrem a un tòpic, ho fem per mandra o per comoditat i això ens incapacita per ser originals i diferents. Les diferents maneres de fer i de pensar són la gran riquesa de la humanitat. Mai ningú no viu dues situacions exactament iguals i, per tant, seria d’esperar que les nostres reaccions fossin sempre creatives i variades. Si fos així, el nostre món seria molt més interessant i divertit. Si ens creiem els tòpics al peu de la lletra, ens neguem moltes possibilitats i ens condemnem a uns comportaments no sempre respectuosos, ni amb nosaltres mateixos ni amb els altres.

 

Per sort, no cal esforçar-nos per ser persones de profit, perquè ja ho som, simplement hem de ser capaços de viure el present per poder aprofitar tot allò que la vida ens ofereix. El treball no és la nostra màxima comesa, sinó un mitjà per aconseguir la felicitat. Aquesta vida només serà una vall de llàgrimes si ens entossudim a creure-ho. I a aquest món, lluny de venir-hi a patir, hi hem vingut a ser feliços i a fer feliços aquells que ens envolten. La millor defensa és l’amor i l’atac només serveix perquè, tard o d’hora, siguem atacats. Ni tots els homes ni totes les dones som iguals, d’aquí ve la gran riquesa de la humanitat. L’única cosa que ens fa pensar que les coses bones no duren són les nostres pors i, en la mesura que ens en desfem, ens adonarem que la vida és una col·lecció d’oportunitats. Finalment, si ens entossudim a rebutjar el savi per conèixer ens negarem totes les oportunitats d’avançar en el nostre creixement.

 

Els tòpics, doncs, només serveixen per limitar la nostra evolució i, sovint, per ancorar-nos en la negativitat. No permetem que cap frase feta freni el nostre progrés, ans el contrari, rendim-nos a la vida des de la confiança més absoluta, des del plaer d’aprofitar cada moment, des de l’escolta activa de les nostres emocions, des de l’amor incondicional, des de la comunicació sincera, des de la saviesa de la nostra intuïció i des de la seguretat que formem part d’un univers meravellós que sempre està amatent per cobrir les nostres necessitats. Això ens permetrà obrir-nos a la vida des de la llibertat de sentir-nos éssers humans complets.

 

Regina Ferrando

14 d’abril de 2005