RECUPEREM LA CONFIANÇA

 

L’evolució personal dels éssers humans, així com el seu grau de benestar i llibertat, estan fonamentats en el conreu acurat d’una de les seves capacitat primordials que és la confiança bàsica.

 

La confiança bàsica s’estructura, a nivell biològic, en la primera formació del nostre cervell, el cervell primitiu, que regeix el moviments del cos, sobretot els de les cames, en les accions primitives d’atac i fugida (els nostres avantpassats més primitius fonamentaven la seva vida en ser capaços, davant de qualsevol ensurt, de passat a l’atac o bé de fugir, cosa que els assegurava la supervivència.

 

Amb el pas dels anys, sortosament, les possibilitats de perill en la nostra societat han disminuït, però ens en queda el record a nivell mental que ens ancora en la desconfiança sinó hi parem atenció. Així, qualsevol problema físic, a nivell de cames, impedeix el desenvolupament ple de la capacitat de confiança. Aquesta capacitat també està afectada pel cúmul de pensaments i vivències que potencien la por i la culpa.

 

Sense confiança ens veiem obligats a malbaratar un gran cabal d’energia per protegir-nos de tot i de tothom i, fins i tot, de nosaltres mateixos. Som incapaços de defensar els nostre límits, cosa que fa que els altres puguin envair amb facilitat el nostre àmbit, sigui a nivell físic, mental, emocional o espiritual.

 

Si ens fa por mostrar-nos tal com som, si estem convençuts que ens hem de protegir dels altres, si amb freqüència tenim la sensació que els altres envaeixen el nostre terreny, és perquè la nostra confiança bàsica trontolla i ennuvola la nostra percepció de la realitat. Això ens fa viure esporuguits creant-nos la necessitat vital de fabricar cuirasses per protegir-nos.

 

Confiar o no confiar depèn únicament i exclusiva de nosaltres. La forma com nosaltres actuem, en la nostra vida quotidiana, ens fa fràgils o no en les nostres relacions.

 

Hem d’aprendre, doncs, que la nostra seguretat depèn més de la nostra actitud davant la vida que de tot allò que ens envolta. Amb un bon procés de creixement personal, podem anar eliminant les nostres pors i les nostres culpes, cosa que potenciarà les nostres qualitats naturals, que hi són, no en dubtem. Cal, també, aconseguir un enfortiment de tota la musculatura de les nostres cames, que podem adquirir amb exercicis de gimnàstica concrets o bé practicant amb assiduïtat danses amb ritmes tribals i de percussió.

 

Només així, poc a poc, anem recuperant i reestructurant la nostra confiança bàsica que, amb el decurs del temps i del cúmul d’experiències negatives, es pot haver anat malmeten fins impedir-nos viure relaxats i feliços.

 

Regina Ferrando

17 de març de 2005