LES ACTITUDS BÀSIQUES
Si bé és cert que
tots els éssers humans naixem amb les mateixes capacitats, també és cert que
cada un de nosaltres les desenvolupa en la mesura de les seves possibilitats,
d’acord amb la seva escala de valors, amb la seva cultura i amb la influència
de l’entorn que li toca viure.
Tots i cada un de
nosaltres, en potencia, som éssers capaços de sentir-nos plenament confiats, de
gaudir de tots els nostres actes, de gestionar correctament les nostres
emocions, de deixar-nos afectar per tot allò que ens envolta, de comunicar-nos
amb fluïdesa, d’intuir allò que ens convé i de relacionar-nos en harmonia amb
allò que ens transcendeix.
Perquè les nostres
capacitats es puguin desenvolupar ens cal viure amb una actitud determinada,
que depèn de la nostra voluntat. Aquesta actitud, que ens convé aprendre perquè
determina el nostre nivell d’evolució,
podem resumir-la en quatre mots: relaxament, alegria, consciència i
concentració.
No podem desenvolupar-nos
com a persones completes amb un cos rígid. És primordial aprendre a relaxar-nos
com quan érem infants. Cal aprendre a eliminar les tensions produïdes pel
neguit de la societat que ens envolta. Això només s’aconsegueix amb la pràctica
d’alguna tècnica que ens permeti anar eliminant les tensions originades en la
nostra vida quotidiana. Sense relaxament, el nostre cos resta desprotegit i
vulnerable. L’absència de relaxament esdevé una de les principals causes de
malaltia.
L’alegria és
l’actitud que ens permet prendre consciència dels nostre punts forts. Ens
permet ser agraïts. Ens permet llevar-nos cada matí amb la il·lusió de tenir al
davant una col·lecció d’oportunitats. Ens permet veure la vida no com una
rutina que ens aclapara, sinó com un misteri meravellós a descobrir.
A través de la
consciència constatem que cada instant és una oportunitat de creixement. Que
fins i tot els moments difícils tenen una significació positiva i que, ben
aprofitats, ens permeten evolucionar en harmonia.
Finalment, la
concentració és l’actitud que ens permet viure plenament el present, amb la
ment, el cos, les emocions i els afectes sincronitzats. Així, sense
distraccions, podem ser objectius amb nosaltres mateixos i amb allò que ens
envolta. Sense concentració vivim disgregats, cosa que impossibilita sentir-nos
satisfets.
El conreu d’aquestes
actituds bàsiques és la clau de la nostra evolució personal. Fem-nos el ferm
propòsit de viure la vida amb plenitud. La nostra felicitat no depèn d’allò que
ens envolta, sinó del nostre estat interior. Deixem, doncs, de sentir-nos
víctimes de les circumstàncies i passem a l’acció.
Regina Ferrando
24 de febrer de 2005