SIGUEM FLEXIBLES

 

Una de les característiques personals de l’ésser humà és la seva tendència a pensar que les seves creences són compartides pels altres. D’una manera il·lusòria pensem que els altres pensen exactament com nosaltres i, quan no és així, tendim a pensar que els altres estan equivocats.

 

No tenim en compte que les creences personals s’organitzen en funció de l’herència, les relacions desenvolupades, la cultura apresa i moltes altres constants que són personals i intransferibles. Això fa que cada ésser humà sigui únic i irrepetible i que cada un de nosaltres avaluï la realitat d’acord amb els seus paràmetres, que difícilment coincidiran d’una forma exacta amb els dels altres.

 

No tenir present aquesta realitat és la causa de la majoria de desencontres i frustracions de la nostra vida, doncs ens converteix en éssers inflexibles i ens condemna a una vida plena de discussió i de lluites de poder.

 

Descobrir la nostra originalitat i la dels altres, en canvi, enriqueix la nostra vida, que passa de la rigidesa a l’acceptació i ens permet incorporar el respecte a les nostres relacions.

 

Si estem convençuts que estem en possessió de la veritat absoluta, cal que fem escandall dels nostres patrons i de les nostres creences, doncs ningú  no està en possessió d’aquesta veritat.

 

N’hem parlat diverses vegades i cal recordar-ho constantment: La veritat absoluta és com un mirall trencat, del qual cada ésser humà en conserva un bocinet. La veritat absoluta, doncs, és la suma de totes les veritats individuals.

 

Quan som conscients d’això, esdevenim éssers tractables i respectuosos amb les opinions i creences dels altres, i passem de la intransigència a l’escolta activa, al respecte, a l’acceptació.

 

Cal que revisem constantment la nostra escala de valors, que està sotmesa, per la nostra pròpia evolució personal, a canvis constants. I, alhora, cal que escoltem amb atenció les declaracions dels altres que també poden canviar.

 

La capacitat d’acceptar el canvi constant ens permet la possibilitat d’avançar en el nostre camí de creixement i permet que donem la possibilitat a aquells que ens envolten de fer el mateix.

 

No ens entossudim a imposar les nostres creences, ans restem oberts a la vida, que a cada instant ens ofereix possibilitats per rectificar el nostre trajecte. Només així, podrem  créixer sense esforços, de forma pacífica, des del respecte més absolut. Condicions aquestes que ens fan esdevenir éssers lliures.

 

Regina Ferrando

17 de febrer de 2005