LA NOSTRA SAVIESA INTERIOR

 

Cada minut de la nostra vida és una oportunitat de creixement que se’ns presenta. La capacitat d’aprofitar-lo o no depèn del nostre nivell de consciència i del nostre centrament en el present.

 

Vivim, però, en un entorn que afavoreix la vivència d’una distracció constant. Els nostres sentits físics reben, a cada instant, una infinitat d’impulsos que ocupen la nostra ment. La nostra educació, dirigida vers l’exterior, ens fa viure en la il·lusió de què tot ens ve de fora. Que tot el coneixement és extern a nosaltres i que l’aprenentatge depèn, només, de la nostra capacitat intel·lectual. Així, hem anat desenvolupant un intel·lecte gegantí que governa la nostra vida, però que ens desconnecta de la nostra veritable font de coneixement. Aquest fet converteix la nostra vida en una rutina, massa sovint aclaparadora, que ens condemna a la infelicitat.

 

Descobrim la solució del conflicte existencial, quan ens adonem de la nostra saviesa interior. Quan prenem consciència de què el veritable coneixement no és intel·lectual sinó vivencial, i que ens cal un entrenament persistent per recuperar la nostra font original que rau amagada en un racó del nostre ésser. Ens cal un canvi radical d’hàbits per retrobar-nos. Hem de tornar a aprendre a recuperar la nostra connexió amb l’Univers que roman intacte dins nostre.

 

La clau de volta s’anomena meditació. La meditació és aquella pràctica que ens permet endinsar-nos en la nostra consciència i descobrir un món nou. El món autèntic molt llunyà d’aquell que perceben els nostres sentits.

 

La capacitat de meditar és una de les capacitats bàsiques que la nostra cultura occidental ha perdut. Mai no ens han ensenyat a conviure amb nosaltres mateixos i a descobrir la deu de saviesa que ens és indispensable per aconseguir la nostra fita veritable: ser feliços.

 

Ben al contrari, ens han ensenyat que ens havíem d’esforçar, que havíem de lluitar per aconseguir un mínim grau de benestar. Que la nostra felicitat depenia justament de les nostre consecucions externes, de la nostra família, de la nostra parella, dels nostres fills, de la nostra professió, dels nostres governants. Amb el pas dels any, molts ens adonem que, malgrat haver aconseguit tot allò que volíem, ens sentim buits, incomplets, insatisfets i, per tant, infeliços.

 

No deixem passar ni un dia més, sense fer espai a la nostra vida per a la meditació. Aquest costum, al principi, se’ns farà feixuc, justament perquè no hi estem acostumats, però, de mica en mica, si hi persistim, anirem descobrint el plaer que comporta la recuperació de la nostra identitat. I, així, poc a poc, anirem prenent consciència que som éssers meravellosos que ja ho tenen tot i que, per tant, només ens hem d’esmerçar a gaudir i a compartir amb tots els que ens envolten.

 

Regina Ferrando

10 de febrer de 2005