A L’ENTORN DE LA
VIOLÈNCIA
L’Organització
Mundial de la Salut defineix la violència com: L’ús deliberat de la força
física o el poder, ja sigui en grau d’amenaça o efectiu, contra un mateix, una
altra persona o un grup o comunitat, que causi o tingui moltes possibilitats de
causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o
privacions.
Cada any, més d’1,6 milions de persones en
tot el món perden la vida violentament. Per cada persona que mor per causes
violentes, moltes més en resulten ferides, debilitades psíquicament o, sovint,
discapacitades de per vida, ja que sofreixen una gran diversitat de problemes
físics, sexuals, reproductius i mentals.
La classificació
utilitzada en l’Informe mundial sobre la violència i la salut divideix la
violència en tres grans categories segons l’autor de l’acte violent: violència
dirigida contra un mateix, violència entre persones i violència col·lectiva.
L’informe abans
esmentat analitza també els factors que poden determinar l’aparició de persones
violentes. En un primer nivell identifica els factors biològics i de la
història personal (edat, educació, ingressos, trastorns psíquics o de
personalitat, toxicomanies o antecedents de comportament agressius o d’haver
sofert maltractaments). En un segon nivell contempla les relacions més properes
(família, amics, parella, companys). En un tercer nivell, explora els contextos
comunitaris en els que es desenvolupen les relacions socials (escoles, llocs de
treball, veïnat). Finalment, en un quart nivell, s’interessa pels factors
generals relatius a l’estructura de la societat que contribueixen a crear un
clima en el qual s’incita o s’inhibeix la violència (possibilitat de tenir
armes i les normes socials i culturals).
Cada un de
nosaltres, depenent de les diverses situacions que li ha tocat viure, pot ser
un violent en potència i, al marge de les actuacions socials i comunitàries
dirigides a evitar actes violents, hem de fer el possible per eradicar de dins
nostre tot comportament que ens empenyi a lesionar-nos i a lesionar aquells que
ens envolten, sigui de pensament, paraula, obra o omissió.
En la mesura que
siguem capaços d’estimar-nos i d’acceptar-nos tal com som, sense judicar-nos ni
castigar-nos, i en la mesura que siguem capaços d’estimar i d’acceptar els
altres, aprenent l’art de posar-nos en el seu lloc, sense voler-los manipular
perquè facin allò que desitgem, sembrarem llavors de pau en els àmbits on ens
movem.
Segurament que, com
a éssers individuals, no podem fer res per acabar amb les guerres, però sí que
podem convertir cada un dels nostres actes quotidians en un acte d’amor.
Imaginem-nos, per un moment, que tots els éssers humans ens posem d’acord i ho
fem. Quin creieu que en seria el resultat?
No esperem ni un
instant més per fer la nostra aportació a la pau mundial.
Regina Ferrando
20 de gener de 2005