A L’ENTORN DE LA VIOLÈNCIA

 

L’Organització Mundial de la Salut defineix la violència com: L’ús deliberat de la força física o el poder, ja sigui en grau d’amenaça o efectiu, contra un mateix, una altra persona o un grup o comunitat, que causi o tingui moltes possibilitats de causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions.

 

Cada any, més d’1,6 milions de persones en tot el món perden la vida violentament. Per cada persona que mor per causes violentes, moltes més en resulten ferides, debilitades psíquicament o, sovint, discapacitades de per vida, ja que sofreixen una gran diversitat de problemes físics, sexuals, reproductius i mentals.

 

La classificació utilitzada en l’Informe mundial sobre la violència i la salut divideix la violència en tres grans categories segons l’autor de l’acte violent: violència dirigida contra un mateix, violència entre persones i violència col·lectiva.

 

L’informe abans esmentat analitza també els factors que poden determinar l’aparició de persones violentes. En un primer nivell identifica els factors biològics i de la història personal (edat, educació, ingressos, trastorns psíquics o de personalitat, toxicomanies o antecedents de comportament agressius o d’haver sofert maltractaments). En un segon nivell contempla les relacions més properes (família, amics, parella, companys). En un tercer nivell, explora els contextos comunitaris en els que es desenvolupen les relacions socials (escoles, llocs de treball, veïnat). Finalment, en un quart nivell, s’interessa pels factors generals relatius a l’estructura de la societat que contribueixen a crear un clima en el qual s’incita o s’inhibeix la violència (possibilitat de tenir armes i les normes socials i culturals).

 

Cada un de nosaltres, depenent de les diverses situacions que li ha tocat viure, pot ser un violent en potència i, al marge de les actuacions socials i comunitàries dirigides a evitar actes violents, hem de fer el possible per eradicar de dins nostre tot comportament que ens empenyi a lesionar-nos i a lesionar aquells que ens envolten, sigui de pensament, paraula, obra o omissió.

 

En la mesura que siguem capaços d’estimar-nos i d’acceptar-nos tal com som, sense judicar-nos ni castigar-nos, i en la mesura que siguem capaços d’estimar i d’acceptar els altres, aprenent l’art de posar-nos en el seu lloc, sense voler-los manipular perquè facin allò que desitgem, sembrarem llavors de pau en els àmbits on ens movem.

 

Segurament que, com a éssers individuals, no podem fer res per acabar amb les guerres, però sí que podem convertir cada un dels nostres actes quotidians en un acte d’amor. Imaginem-nos, per un moment, que tots els éssers humans ens posem d’acord i ho fem. Quin creieu que en seria el resultat?

 

No esperem ni un instant més per fer la nostra aportació a la pau mundial.

 

Regina Ferrando

20 de gener de 2005