VIVIM AMB ELS ULLS OBERTS

 

Hola, amics. Quin goig retrobar-vos en aquesta primera Clau del 2005. Desitjo de tot cor que enguany pugueu acomplir tots els vostres propòsits i que les festes, que acabem de passar, us hagin desvetllat les potencialitats humanes més autèntiques i més pures.

 

Tot i que ens pugui semblar que tot continua igual i que la rutina s’ha tornat a implantar a les nostres vides, amb el retorn a la feina i a l’escola, si hi parem atenció, ens adonarem que les nostres vides evolucionen d’una forma constant. Cap de nosaltres és el mateix des de la darrera vegada que ens vàrem trobar. El nostre entorn és diferent a cada instant i cada situació ens proposa nous reptes de creixement.

 

Si som capaços de recuperar l’esperit de l’infant que portem dins, ens adonarem que la vida té milers de colors que conformen un univers meravellós, que ens envolta i ens agombola. Si vivim amb els ulls ben oberts i som capaços d’alliberar-nos dels paranys de la nostra ment, podrem descobrir en cada mirada, en cada somriure, en cada gest, vivències insospitades i enriquidores.

 

Decidim-nos a abandonar les velles creences que ens fan percebre la vida com un a col·lecció de problemes i entrebancs que cal sortejar i resoldre, per obrir-nos a la concepció, sempre atractiva, que la vida és un misteri a viure.

 

En cada albada, en cada canvi, en cada nova situació, la vida ens ofereix nous reptes que hem d’intentar viure sempre de forma diferent. Mai una solució del passat és bona per al present, si no som capaços d’adaptar-la a les noves creences, a les noves idees, als nous pensaments, a les noves circumstàncies.

 

Hem d’aconseguir que el nostre pensament no ens ancori en el passat, fent-nos creure que res no canvia. Perquè, en aquest cas, la nostre vida s’omplirà de pors i ens farà témer per un futur incert.

 

La responsabilitat de la nostra vida és a les nostres mans. No deixem que res ni ningú governi la nostra existència. Davant de qualsevol situació que tingui l’aparença d’escull insalvable, hem de reaccionar des de la calma. Hem de relaxar el nostre cos, hem de relaxar la nostra ment i cercar, des de la nostra pau interior, la solució a qualsevol entrebanc.

 

Si ens desmoralitzem davant de cada situació desconeguda, és que hem perdut la nostra pau i desconfiem de les nostres potencialitats. La vida no ens posarà mai davant cap situació que no puguem resoldre, ans el contrari, sovint ens planteja reptes que afavoreixen el nostre creixement com a persones humanes. Visquem, doncs, confiats en l’amor que és l’essència del nostre ésser i fonem-lo amb l’amor dels altres. Això ens permetrà viure en llibertat i ser immensament feliços.

 

Regina Ferrando

13 de gener de 2005