BONES FESTES

 

Aquesta és la darrera Clau de l’any, que coincideix amb aquestes festes tant nostrades i no vull que s’acabi sense desitjar-vos que aconseguiu tot allò que espereu de la vida.

 

M’agradaria molt que tots arribéssim a ser capaços de poder gaudir aquestes festes des de la innocència. Des d’aquell tarannà d’infants que tots, en el decurs de la vida, hem anat ofegant en un racó de la nostra ànima, disfressant-lo de maduresa, de seriositat i, massa vegades, d’hipocresia.

 

A la nostra cultura, fer-se gran vol dir, en la majoria de casos, deixar d’il·lusionar-se, portar la responsabilitat fins a límits patològics i acabar perdent la capacitat de somniar.

 

Els humans per ser feliços precisem continuar gaudint de les capacitats que posseíem a la nostra infantesa, sense les quals la nostra vida esdevé rutinària i gris. Si l’única cosa que ens fa llevar cada matí és l’obligació i la necessitat de treballar per viure, vol dir que hem deixat pel camí el farcell de les il·lusions. Vol dir que hem perdut l’horitzó i la fita pels que vàrem venir. Vol dir que hem renunciat a ser feliços.

 

Si bé és cert que el món en el qual vivim ens obliga a treballar, i sovint molt, per viure, cosa que no podem canviar fàcilment, també és cert que la nostra capacitat de gaudi, depèn de la nostra actitud davant la vida. Si som capaços de no perdre el nostre Nord, és a dir, ser feliços, també serem capaços de destriar amb facilitat les coses transcendents d’aquelles que no ho són. El treball, en sí mateix, no és un fet transcendent, és només un mitjà que ens permet envoltar-nos d’elements que ens fan la vida fàcil.

 

La transcendència rau en el cultiu persistent de quelcom que roman en el nostre interior i que ens permet viure satisfets, malgrat les circumstàncies externes. La transcendència rau en la nostra capacitat de viure plenament cada instant, sense interferències de la nostra ment que s’entossudeix a fer-nos viure en un món irreal.

 

Aprofitem, doncs, aquestes festes, que ens estoven tot allò que els humans tenim d’autèntic, per començar a veure la vida des d’un angle diferent. No cal que esperem que el nostre entorn canviï per ser feliços, la felicitat és dins nostre esperant delerosa que l’anem a cercar.

 

En la mesura que tots decidim viure des de dins, tots els falsos decorats que hem anat muntat a l’exterior s’esvairan i emergirà un món més autèntic, sense rics ni pobres, sense vencedors ni vençuts, un món just i solidari on l’amor hi tindrà cabuda. No us oblideu de ser feliços!

 

Molt bones festes i fins l’any que ve!

 

Regina Ferrando

23 de desembre de 2004