BONES FESTES
Aquesta és la darrera Clau de l’any, que
coincideix amb aquestes festes tant nostrades i no vull que s’acabi sense
desitjar-vos que aconseguiu tot allò que espereu de la vida.
M’agradaria molt que
tots arribéssim a ser capaços de poder gaudir aquestes festes des de la
innocència. Des d’aquell tarannà d’infants que tots, en el decurs de la vida,
hem anat ofegant en un racó de la nostra ànima, disfressant-lo de maduresa, de
seriositat i, massa vegades, d’hipocresia.
A la nostra cultura,
fer-se gran vol dir, en la majoria de casos, deixar d’il·lusionar-se, portar la
responsabilitat fins a límits patològics i acabar perdent la capacitat de
somniar.
Els humans per ser
feliços precisem continuar gaudint de les capacitats que posseíem a la nostra
infantesa, sense les quals la nostra vida esdevé rutinària i gris. Si l’única
cosa que ens fa llevar cada matí és l’obligació i la necessitat de treballar
per viure, vol dir que hem deixat pel camí el farcell de les il·lusions. Vol
dir que hem perdut l’horitzó i la fita pels que vàrem venir. Vol dir que hem
renunciat a ser feliços.
Si bé és cert que el
món en el qual vivim ens obliga a treballar, i sovint molt, per viure, cosa que
no podem canviar fàcilment, també és cert que la nostra capacitat de gaudi,
depèn de la nostra actitud davant la vida. Si som capaços de no perdre el
nostre Nord, és a dir, ser feliços, també serem capaços de destriar amb
facilitat les coses transcendents d’aquelles que no ho són. El treball, en sí
mateix, no és un fet transcendent, és només un mitjà que ens permet
envoltar-nos d’elements que ens fan la vida fàcil.
La transcendència
rau en el cultiu persistent de quelcom que roman en el nostre interior i que
ens permet viure satisfets, malgrat les circumstàncies externes. La
transcendència rau en la nostra capacitat de viure plenament cada instant,
sense interferències de la nostra ment que s’entossudeix a fer-nos viure en un
món irreal.
Aprofitem, doncs,
aquestes festes, que ens estoven tot allò que els humans tenim d’autèntic, per
començar a veure la vida des d’un angle diferent. No cal que esperem que el
nostre entorn canviï per ser feliços, la felicitat és dins nostre esperant
delerosa que l’anem a cercar.
En la mesura que
tots decidim viure des de dins, tots els falsos decorats que hem anat muntat a
l’exterior s’esvairan i emergirà un món més autèntic, sense rics ni pobres,
sense vencedors ni vençuts, un món just i solidari on l’amor hi tindrà cabuda.
No us oblideu de ser feliços!
Molt bones festes i fins l’any que ve!
Regina Ferrando
23 de desembre de 2004