ESPERIT DE NADAL
Un any més, amb la
puntualitat que caracteritza el calendari, arriba el temps de Nadal, aquest
temps que ens desperta els nostres sentiments més nobles i que ens apropa els
uns als altres com cap altre data.
L’ambient al carrer,
les lluminàries, la música de nadales emergint de tots els indrets ens estova
l’ànima i ens transporta a la infantesa, al temps de la il·lusió sincera, al
desig de renovellament, de pau i d’unitat amb tots els éssers humans.
Afortunadament, tot
i el caire comercial que es vol infondre a aquestes dates, preval el
desvetllament dels valors més autèntics de la persona. Aquells que, sovint,
romanen anestesiats la resta de l’any.
Nadal és temps de
recolliment, de balanç, d’enyor pels que ens han deixat i de sensació de
solitud. Per això, hi ha moltes persones que passen per aquestes festes de
puntetes, que verbalitzen que aquests dies no els agraden, que se senten
malament, perquè desacostumades a tenir sensacions profundes, Nadal les interpel·la
i els fa contactar amb la seva veritable essència.
En un món que ens fa
viure en l’activitat constant i abocats a l’exterior, ens corprèn tot allò que
ens faci connectar amb la realitat única i incontestable: la nostra relació
íntima amb nosaltres mateixos.
Cal, si som de les
persones que aquests dies s’ho passen malament, que prenguem consciència que hi
ha quelcom dins nostre que no marxa prou bé. Que hem de fer el possible per
millorar la nostra percepció. Ens cal aprendre a acceptar-nos tal com som, cosa
que ens permetrà acceptar la realitat tal com és i, com a conseqüència,
aprendre a respectar els altres amb totes les seves mancances.
En un món que no ens
agrada, possiblement ens sentim impotents per canviar res i, certament,
nosaltres no tenim la capacitat per canviar els altres. Això sí, podem, si ho
desitgem sincerament, canviar la nostra actitud i la nostra percepció d’aquest
món. Podem, si així ho decidim, millorar i harmonitzar les nostres divisions
internes. Podem, si així ens ho proposem, trobar el nostre espai de pau
interior que roman, sovint per estrenar, en un racó dins nostre.
I des de la pau
interior, sí que podem canviar l’entorn. La nostra pau s’expandeix per tot allò
que ens envolta i es va sumant a totes les paus interiors dels éssers humans
que han decidit passar a l’acció. Així, com una gran taca d’oli que s’escampa
lentament i persistent, anirem amarant tots els racons del planeta, aconseguint
la pacificació, la unitat, la justícia i la igualtat.
No renunciem a la
nostra tasca, pensant que és insignificant, ans entossudim-nos a maldar per
aportar el nostra gra de sorra en bé de la humanitat.
Regina Ferrando
16 de desembre de 2004