ESPERIT DE NADAL

 

Un any més, amb la puntualitat que caracteritza el calendari, arriba el temps de Nadal, aquest temps que ens desperta els nostres sentiments més nobles i que ens apropa els uns als altres com cap altre data.

 

L’ambient al carrer, les lluminàries, la música de nadales emergint de tots els indrets ens estova l’ànima i ens transporta a la infantesa, al temps de la il·lusió sincera, al desig de renovellament, de pau i d’unitat amb tots els éssers humans.

 

Afortunadament, tot i el caire comercial que es vol infondre a aquestes dates, preval el desvetllament dels valors més autèntics de la persona. Aquells que, sovint, romanen anestesiats la resta de l’any.

 

Nadal és temps de recolliment, de balanç, d’enyor pels que ens han deixat i de sensació de solitud. Per això, hi ha moltes persones que passen per aquestes festes de puntetes, que verbalitzen que aquests dies no els agraden, que se senten malament, perquè desacostumades a tenir sensacions profundes, Nadal les interpel·la i els fa contactar amb la seva veritable essència.

 

En un món que ens fa viure en l’activitat constant i abocats a l’exterior, ens corprèn tot allò que ens faci connectar amb la realitat única i incontestable: la nostra relació íntima amb nosaltres mateixos.

 

Cal, si som de les persones que aquests dies s’ho passen malament, que prenguem consciència que hi ha quelcom dins nostre que no marxa prou bé. Que hem de fer el possible per millorar la nostra percepció. Ens cal aprendre a acceptar-nos tal com som, cosa que ens permetrà acceptar la realitat tal com és i, com a conseqüència, aprendre a respectar els altres amb totes les seves mancances.

 

En un món que no ens agrada, possiblement ens sentim impotents per canviar res i, certament, nosaltres no tenim la capacitat per canviar els altres. Això sí, podem, si ho desitgem sincerament, canviar la nostra actitud i la nostra percepció d’aquest món. Podem, si així ho decidim, millorar i harmonitzar les nostres divisions internes. Podem, si així ens ho proposem, trobar el nostre espai de pau interior que roman, sovint per estrenar, en un racó dins nostre.

 

I des de la pau interior, sí que podem canviar l’entorn. La nostra pau s’expandeix per tot allò que ens envolta i es va sumant a totes les paus interiors dels éssers humans que han decidit passar a l’acció. Així, com una gran taca d’oli que s’escampa lentament i persistent, anirem amarant tots els racons del planeta, aconseguint la pacificació, la unitat, la justícia i la igualtat.

 

No renunciem a la nostra tasca, pensant que és insignificant, ans entossudim-nos a maldar per aportar el nostra gra de sorra en bé de la humanitat.

 

Regina Ferrando

16 de desembre de 2004