LA PROXIMITAT DE L’ENCONTRE

 

Des de fa uns quants anys, quan arriben aquestes dates, començo a sentir una gran il·lusió, perquè s’apropa el dia en el que em podré retrobar amb molts de vosaltres.

 

La trobada de Nadal permet un encontre pròxim entre persones que estan unides, durant la resta de l’any, per aquesta pàgina, que La Clau fa possible, setmana rere setmana.

 

La trobada serveix per constatar l’existència d’un corrent d’afecte entre persones que estan convençudes que un món millor és possible, entre persones compromeses en el propi creixement personal, entre persones que aspiren a ser lliures i felices.

 

Enguany la trobada serà el dia 12 del 12 a les 12 (12 de desembre, a les 12 hores del migdia) i se celebrarà com sempre al Centre Cívic del carrer Esperança, 19 de Premià de Mar.

 

No cal que us digui la felicitat que sento en trobar-me amb tots vosaltres, la quantitat d’amor que omple la sala del centre cívic i la confiança que tots ens emportem a casa, en veure que, malgrat que no sigui notícia, una nova humanitat creix incansablement i silenciosa, fins que arribi el dia que es farà visible i, junts, serem capaços d’acabar amb les guerres, la fam i la injustícia.

 

Perquè això arribi, no cal que ens proposem grans gestes o expectatives inassolibles, només cal que cada un de nosaltres treballi el seu interior, purificant-lo i omplint-lo d’amor. Quan així sigui, l’amor de cada persona anirà amarant el seu entorn i transmetent-se dels uns als altres, com si fos una immensa taca d’oli, que arribarà a tots els racons de la terra.

 

Cada un de nosaltres, doncs, mitjançant un camí de creixement personal conscient, té la fita de voler resoldre tots els conflictes interns, tot allò que ens fa viure dividits, tot allò que ens fa sobreviure amb una lluita interna constant. Cada un de nosaltres té la fita de cercar incansablement la pau interior, fins trobar-la.

 

Només des de la pau interior, som capaços d’escampar pau en el nostre entorn i, no ho oblidem, la pau al món serà una utopia mentre aquells que hi habitem visquem enfrontats amb nosaltres mateixos. Mentre no siguem capaços d’estimar-nos i d’acceptar-nos tal com som, amb totes les nostres avantatges i tots els nostres inconvenients.

 

I només des de la pau interior serem capaços d’estimar els altres incondicionalment i gratuïta, única forma veritable d’amor que pot arribar a acabar amb les misèries humanes. La nostra aportació personal ens pot semblar intranscendent, però us asseguro que és indispensable si volem aconseguir un món millor.

 

Regina Ferrando

2 de desembre de 2004