LA TRAMPA DE LES EXPECTATIVES

 

Tot allò que ens passa, no sempre és allò que esperem. Massa sovint ens entossudim a aconseguir uns objectius excessivament ambiciosos, que no acaben mai d’acomplir-se, cosa que ens fa sentir immersos en una terrible insatisfacció.

 

Les nostres expectatives de futur condicionen la nostra felicitat del present. Mentre estem convençuts que la felicitat arribarà en el moment que s’acompleixin les nostres expectatives, ens estem deixant perdre la felicitat proporcionada per les expectatives ja acomplertes.

 

Si observem la nostra vida, amb objectivitat, ens adonarem que mai no en tenim prou. Que molt poques vegades ens aturem a fer balanç de tot allò que hem aconseguit. Que massa sovint només ens fixem, justament, en tot allò que ens manca per aconseguir. És com si ens entossudíssim a veure sempre l’ampolla mig buida en lloc de celebrar la part d’ampolla que ja tenim emplenada.

 

La societat actual ens brinda sempre nous objectius a aconseguir en el terreny material. Ens crea noves necessitats constantment, de manera que quan n’hem aconseguit una, ja en tenim un altra per aconseguir, la qüestió és que el consum no s’aturi. Aquesta manera de funcionar ens immergeix en una sensació de mancança perenne, que no ens ajuda gens a gaudir del present.

 

Només quan som capaços d’avaluar les fites aconseguides, només quan aturem la nostra ment i ens mirem al mirall, només quan ens alliberem dels nostres errors del passat, només quan prenem consciència que les nostres pors són només fantasmes creats per la nostra ment, guanyem la capacitat d’estar agraïts en un present que esdevé el nostre únic moment de felicitat.

 

Aquesta nostra societat no ens ha ensenyat a enfocar les nostres fites dins nostre, ans al contrari, ens fa creure que el caràcter no es pot canviar i que nosaltres som com som. Quantes vegades sentim la frase “a l’edat que té ja no canviarà” i quantes vegades ens hem sentir dir “jo sóc així, és la meva manera de ser i no ho puc canviar”. Aquesta és la primera idea que ha de canviar qualsevol persona que desitja iniciar el camí de creixement personal, el camí de la felicitat.

 

Tots els nostres pensaments, totes les nostres idees, tota la nostra escala de valors, tot, absolutament tot, es pot canviar si ho desitgem profundament. No ho podrem canviar si ens entossudim a aferrar-nos-hi com si fos l’única àncora de salvació.

 

Com sempre, arribem a la conclusió que la nostra felicitat no depèn de res que sigui extern a nosaltres mateixos, no depèn de cap fita material, no depèn de cap possessió, sinó que depèn d’un canvi intern, en profunditat, que ens permeti endreçar el nostre inconscient, perquè no sigui una rèmora que ens faci sentir insatisfets. I, fet això, dediquem-nos únicament i exclusiva a fer feliços els altres.

 

Regina Ferrando

25 de novembre de 2004